Victòria Camps: "Ja no hi ha professions, hi ha perfils"

"Jo no sóc economista", avisa la santcugatenca Victòria Camps (Barcelona, 1941). La catedràtica de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona no renuncia al capitalisme però critica l'economia que busca el creixement per sobre de tot. "Les empreses han de pensar en el bé comú. Això és el que ha intentat la responsabilitat social corporativa i no ha acabat d'aconseguir", afirma durant una entrevista amb VIA Empresa.

Camps és de les que creu que les humanitats han d'entrar al mercat empresarial: "Un pot ser creatiu i emprenedor i haver estudiat filosofia". Autora de més d'una desena de llibres, entre els quals hi ha Elogio de la Duda (Arpa, 2016), l'últim assaig publicat aquest estiu, la professora ja jubilada defensa un tipus de formació més intel·lectual, on l'ètica no és una assignatura i on la filosofia té una aportació pràctica al món professional.

"L'ésser humà és contradictori, té un vessant egoista i un social"

La crisi ha posat de manifest la necessitat de proposar nous models soci-econòmics alternatius. L'economia col·laborativa és un d'ells?

L'economia col·laborativa és un complement, pot coexistir amb altres economies. Hi ha una crítica a l'economia que busca el creixement per sobre de tot. Realment, les empreses no tenen per què redistribuir la riquesa, això és una qüestió de l'estat del benestar, és a dir, l'empresa no té cap obligació però sí que té una responsabilitat i és veritat que el capitalisme ha anat evolucionant cap a un capitalisme salvatge que només busca enriquir uns quants. Això és el que s'ha de canviar sense renunciar al capitalisme, perquè no tenim una alternativa, no l'hem trobat, però sí que hi ha models com el que defensa el Christian Felber sobre la teoria de l'Economia del Bé Comú. Aquesta és la mentalitat que haurien de tenir els empresaris, no tots els beneficis han de repercutir a l'empresa.

Ètica i negocis són antònims?

Han de ser compatibles. L'ésser humà és contradictori, té un vessant egoista i un vessant social i fins i tot altruista i hem de buscar l'equilibri. Una empresa ha de buscar el benefici però al mateix temps pot contribuir al benestar social. Això és el que ha intentat la responsabilitat social corporativa i no ho ha acabat d'aconseguir. La RSC s'ha convertit en un departament de les grans empreses que intenta donar bona imatge. És cert que aquesta pràctica ha contribuït al fet que hi hagi un cert control, de vegades molt maquillat... Lehman Brothers tenia unes memòries de RSC impecables. Però també hi ha models d'empreses més petites que s'han pres seriosament el fet de ser socialment responsables, com Amat Immobiliaris. T'has de preguntar: Què pots aportar a la societat?

La RSC és molt difícil de reduir a uns indicadors...

Sí. L'ètica és normativa, si tu tens uns principis fonamentals d'igualtat i solidaritat, es pot traduir en normes. És una qüestió d'actituds i de manera de ser i d'actuar. S'ha de crear aquest clima i ens hem d'autoregular, col·lectivament i individualment. No tot es pot reduir a uns indicadors o uns números, tot i que és cert que també és necessari que hi hagi un control extern i aquest control extern sí que s'ha de basar en uns indicadors. L'ètica va més enllà del dret... Rita Barberà legalment té dret a mantenir el seu escó, però no és ètic.

Com podem traslladar les humanitats al món de l'empresa?

Hi ha un vessant de l'educació més instrumental, de transmetre coneixements que són útils per trobar feina, per tenir competències en un àmbit determinat i que són necessaris, però també hi ha un coneixement que t'ajuda a cultivar la ment i a pensar. Vivim en un món que té molts matisos on els problemes són complexos i hauríem de cultivar més el pensament i el dubte. Eliminar les assignatures d'humanitats que semblen més inútils és un error, aquestes matèries no es poden transmetre de manera banal. Avui en dia el món de la imatge està substituint el pensament; sembla que si t'ensenyen una foto dels refugiats, ja està tot dit.

Els perfils de LinkedIn estan plens de gent creativa, capaç de treballar en equip, amb actitud emprenedora....

Tot aquest èmfasi que s'està posant a la creativitat i a l'emprenedoria també ve donat pel fet que les professions antigues han deixat d'existir com a tal. Ja no hi ha professions, hi ha perfils; és a dir quan un empresari busca un treballador demana que aquest sàpiga escoltar, sintetitzar, treballar en equip... Aspectes que no s'ensenyen en una carrera determinada, sinó que són competències transversals que s'haurien d'adquirir a totes les universitats. Avui en dia és irreal pensar que una persona romandrà en el mateix lloc de treball tota la vida i aquesta situació implica que els treballadors han de tenir una mentalitat creativa i emprenedora. Un pot ser creatiu i emprenedor i haver estudiat filosofia. Hem de barrejar matèries.

Diu que els valors econòmics són els que més es transmeten però, per contra, no hi ha educació financera suficient.

Els valors econòmics són valors; és evident que l'eficàcia i l'eficiència són dos valors que ha de tenir un empresari, però aquests no són els únics, has d'entendre que formes part d'una societat. La pregunta 'què puc aportar jo a la societat?' no només se l'ha de plantejar un polític, s'ho ha de plantejar tothom. Parlem de l'ètica professional. Hi ha un tipus de formació que és més intel·lectual i menys instrumental que ajuda a fer aquestes reflexions. L'ètica no es pot convertir en una assignatura.