Viñallonga i Bernes: “La gent s’ha tornat més solidària amb la crisi”

Les santcugatenques Begoña Viñallonga i Alícia Bernes van fundar ara fa un any l’associació sense ànim de lucre Ajudem-nos, la qual té per objectiu proporcionar assistència tècnica a organitzacions no governamentals i de tot tipus d’entitats del tercer sector. Després d’anys d’experiències en ONG i entitats socials, aquestes dues santcugatenques van veure necessari professionalitzar la gestió, ja que “és crucial” per a l’èxit d’entitats que dediquen la seva feina a ajudar i donar suport a col·lectius vulnerables de la societat.

Quina és la tasca d’Ajudem-nos?

El nostre objectiu és buscar recursos econòmics per a petites entitats santcugatenques sense ànim de lucre. Anem a buscar empreses de Sant Cugat que vulguin destinar part dels seus recursos a projectes d’associacions del tercer sector. Oferim una gestió professionalitzada a les entitats, la qual és molt important perquè tirin endavant.

Per què vau decidir tirar endavant aquest projecte?

Tenim molt bagatge en el tercer sector, el coneixem molt bé, i vèiem la necessitat que tenen moltes entitats petites en aquests moments de crisi, que no saben on anar a buscar recursos ni com tirar endavant els projectes.

Per què és important la professionalització?

Les entitats són gestionades moltes vegades per voluntaris que fan una gran feina. Però el voluntari, per molt compromès que estigui, no pot estar per tot. Nosaltres estem al cas de totes les lleis, de les publicacions al BOE de subvencions... Això requereix temps, i els voluntaris d’una entitat petita és difícil que ho puguin fer.

Com ha afectat la reducció de les subvencions públiques per la crisi?

Les úniques entitats que han subsistit són les grans i les petites que tenen una gestió professionalitzada. Les administracions han reduït les subvencions i ara també tenen un nivell d’exigència més alt a l’hora de reclamar una subvenció, i no és fàcil portar-ho tot plegat.

Què destacaria de la tasca de les associacions del tercer sector?

Fan moltes vegades la tasca que l’Administració, malauradament, no pot fer. I és molt important. A Sant Cugat n’hi ha més de 400, que fan una feina increïble i els costa molt. Tenen pocs recursos i tot es fa molt difícil. Algunes fa anys que estan treballant i no són poc conegudes, és una pena.

Com responen les empreses a qui demaneu col·laboració?

No és fàcil, però tothom s’està conscienciant amb la responsabilitat social corporativa. Nosaltres oferim un ventall molt ample de possibilitats de projectes i entitats a les quals ajudar. No és picar a la porta i ja ho tens, però es pot aconseguir. A les empreses els agrada veure on van els seus diners. Per exemple, ara estem buscant recursos per a la residència Sant Medir, que necessiten un ascensor. L’empresa que aporti diners, veurà on van.

La solidaritat de la gent ha augmentat durant aquests anys?

Les persones estan cada vegada més mentalitzades que s’ha de col·laborar. Per exemple, hem vist gent que pel seu aniversari, en lloc de comprar regals, destina els presents o diners a una entitat. La gent s’està conscienciant i s’està tornant solidària a causa la crisi.

Què destacaria del teixit associatiu de Sant Cugat?

Les entitats estan molt ben tractades i la relació amb l’Ajuntament és molt propera.  A Sant Cugat s’ha de destacar que hi ha moltes entitats i moltes de petites que fan una gran feina, per això vam pensar en aquest projecte.