Un artista a mig camí entre l’art primitiu i el món invisible

Sergi Barnils és el protagonista de la sèrie de <em>Retrats santcugatencs</em> d'aquesta setmana

23.02.2015 12.00 h.

Pintor, però sobretot artista. Sergi Barnils (Guinea Equatorial, 1954) és una persona apassionada amb el que fa, d’una altra manera no s’explicaria que faci 40 anys que treballa en el seu estudi al Mercantic ni que dediqui prop de 12 hores diàries a la seva activitat. Té coneixements de ceràmica, escultura, pintura i música. Acadèmicament, em diu que “he estat una anarquia total”. En pintura va començar amb la pintura figurativa, però aviat va evolucionar cap al que ell en diu el món invisible: “A poc a poc vaig sentir la necessitat de parlar de coses que no es veuen, m’interessava penetrar en una pàtria diferent de la nostra, el món espiritual”.

M’explica també que alguns crítics lliguen la seva obra a l’art primitiu, molt propi de l’Àfrica, on ell va néixer. “Els experts diuen que és influència de l’exposició sensorial. Jo només vaig estar allà els dos primers anys i mig de la meva vida”. És un gran lector de la Bíblia, llibre que assegura que l’ha influït molt. Bona part de la seva obra gira al voltant de la interpretació de Déu i d’aquest món espiritual.

Darrerament ha il·lustrat el llibre pòstum de Salvador Espriu, Ocnos i el parat esglai. Se’m va fer difícil il·lustrar el llibre d’una persona que en molts aspectes dissentim. Vaig pensar que el millor era establir un diàleg imaginari amb l’Espriu i fora de temps, ell dient-hi la seva i jo la meva”. Moltes d’aquestes il·lustracions estan exposades actualment al claustró del Monestir: “Deixa’m que doni les gràcies al Ramon Balasch, que és el responsable d’editar l’obra, i a l’Andreu Dengrà, que es qui va muntar l’exposició”. Aquesta és de les poques coses que ha fet al nostre país. Sobretot treballa amb galeries italianes, i fa algunes coses a Àustria, Alemanya i Mònaco. Ara està preparant exposicions al Tirol italià i a Roma.