Campanya per aturar la construcció de 260 cases a Collserola

Un grup de veïns de La Rierada (Molins de Rei) ha impulsat la plataforma SOS La Rierada per aturar la construcció de 261 cases en aquest paratge de Collserola. Un entorn natural a tocar de La Floresta i que compta amb espais mediambientals d'interès com el salt d'aigua de La Rierada o el pas de la riera de Vallvidrera. Un pla d'urbanització que també incideix en el barri de Vallpineda.

L'Ajuntament de Molins de Rei va aprovar el 2014 el Pla d'Urbanització i el 2017 es va aprovar el Pla de Parcel·lació. Tot plegat defineix quines són les parcel·les en les quals es podran construir habitatges, moltes de les quals acullen boscos i algunes són molt pròximes a la riera. A més, la urbanització també consistirà en l'asfaltat de carrers, il·luminació, connexió a la xarxa d'aigua o al clavegueram. Una factura que hauran d'assumir els veïns i que oscil·larà entre els 50.000 i els 140.000 euros depenent de la mida. Un cost inassumible per molts d'ells, que denuncien un "desnonament encobert".

Segons la plataforma SOS La Rierada, l'Ajuntament de Molins s'ha compromès a no tirar endavant el pla fins que no hi hagi consens amb els veïns. Amb tot, el grup denuncia els perjudicis mediambientals que implicarà el pla, a més de rebutjar l'actual projecte d'urbanització i que suposa una gran càrrega econòmica.

Destrucció paisatgística

Actualment entre Vallpineda i La Rierada hi ha prop de 240 cases, que es van construir de manera al·legal abans de la redacció del Pla General Metropolità de 1976. El PGM va declarar aquesta àrea com a zona urbana, tot i que no comptava amb els serveis mínims requerits. La declaració de l'espai com a zona urbana és el que s'utilitza actualment per aprovar el pla d'urbanització i l'entrega de noves llicències de construcció.

"Entenem que La Rierada és, per molt que digui el PGM del 76, un formatge al bell mig del Parc de Collserola i no es pot tractar com a zona urbana com si estigués al mig del poble i on es permeti construir més", assenyala Pere Casas, de SOS La Rierada.

I és que segons denuncia, aquest projecte "implicarà una destrucció paisatgística, una destrucció ecològica i una pressió antròpica brutal" en un entorn natural amb la construcció de carrers i l'arribada de centenars de nous veïns i veïnes. "Moltes parcel·les previstes per construir són boscos", afegeix.

Una "destrucció" que, a banda d'afectar paisatgísticament aquest entorn, també tindrà conseqüències per la flora i la fauna. "El barb de cua roja que només viu a Can Borrell i a la Rierada i també tenim el rat-penat de cova. Aquestes espècies queden clarament amenaçades per les construccions a tocar del bosc de ribera, que és antic i dona refugi a molts ocells, espècies molt sensibles al soroll i a la pressió dels humans".

La urbanització

Un dels objectius del projecte d'urbanització de l'Ajuntament de Molins de Rei és dotar de serveis aquests barris. I és que algunes de les zones no compten amb aigua corrent ni connexió a la xarxa de clavegueram, per la qual cosa encara funcionen amb cubes i fosses sèptiques. El pla també preveu la pavimentació de carrers, la instal·lació d'enllumenat o la instal·lació de mobiliari urbà. Una actuació que des de SOS La Rierada consideren desproporcionada. "Cal una nova relació dels barris de muntanya amb el Parc Natural", reivindica Pere Casas.

"L'Ajuntament ens dona dues alternatives: urbanització com a zona urbana o extinció, per la qual en cinquanta anys la casa es tira a terra", afirma el membre de la plataforma, que reclama una solució que passi per uns serveis mínims, especialment les connexions a les xarxes d'aigua, i que no impliqui una urbanització total. "Estem disposats a assumir el cost sanitització del barri", assegura.

El procés

Amb tot, els dos plans urbanístics ja estan aprovats. Tot i això, fins que no es girin els costos als veïns, que van des dels 50.000 fins als 140.000 euros, no es podran donar les llicències de construcció. L'Ajuntament de Molins es va comprometre a no fer cap actuació fins que no s'assoleixi el consens entre els veïns, alguns dels quals han presentat un recurs contenciós-administratiu per rebutjar-lo.

"Volem que es faci una moratòria, es torni a estudiar la declaració de zona urbana i es busqui una altra manera de donar servei als veïns sense que això signifiqui destruir l'entorn", conclou.