Duch, sobre el Ragull Centre: "Des del primer dia hem dit que l'alçada no és l'important"
Entrevista amb el tinent d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Francesc Duch, sobre el projecte de Ragull Centre
L'Ajuntament de Sant Cugat i Ferrer han tancat un conveni urbanístic per desenvolupar un projecte urbanístic en un solar de 10.155 metres quadrats situat a la rambla del Torrent d’en Xandri, a tocar del barri de Sant Francesc.
Batejat com a Ragull Centre, es preveu la construcció de 118 habitatges (72 de protecció oficial), 3.500 metres quadrats de superfície comercial, més de 9.000 metres quadrats d'equipaments, 1.780 metres quadrats d'espai públic (plaça i zones verdes) i un aparcament per a 300 vehicles.
Una de les polèmiques ha sorgit per l'alçada plantejada en els dissenys presentats, amb dos edificis d'onze plantes. Tot i això, el govern municipal diu que està "absolutament obert" a parlar sobre la forma de l'edificació i, si cal, rebaixar aquesta alçada. En parlem de tot plegat amb Francesc Duch, tinent d'alcaldia de Desenvolupament Urbà.
Com sorgeix el projecte de Ragull Centre?
Va sortir d'una iniciativa privada. Els propietaris del terreny ens van proposar la idea de fer un supermercat de mitjana superfície amb aparcament. Vam pensar que era una llàstima que, amb les mancances de sòl que hi ha al municipi i en ser un terreny tan pròxim a la ciutat, es malbaratés d'aquesta manera. A partir d'aquí s'ha fet una feina des de l'Ajuntament amb la contractació externa d'un equip d'urbanistes. Fa més d'un any que hi estem treballant. A més, s'ha barrejat amb els treballs que estem fent amb l'Àrea Metropolitana d'una diagnosi de la ciutat i quins han de ser els criteris de desenvolupaments urbanístics. Estem molt contents del resultat, és el primer fruit dels nous criteris de com s'ha d'anar desenvolupant la ciutat als pròxims anys.
Duch: "A Sant Cugat tenim una emergència habitacional molt important"
L'objectiu era fer més habitatge públic?
Sí. Un dels criteris més importants és aquest. A Sant Cugat tenim una emergència habitacional molt important, no només amb gent que no té feina o té sous molt baixos. Gent absolutament normal amb feines absolutament normals tenen dificultats per poder accedir a un habitatge. No pot ser que famílies i fills de Sant Cugat amb estudis i feines relativament bones, no puguin pagar-se un pis. És un projecte molt engrescador perquè aconsegueix un percentatge d'habitatge protegit molt alt i té uns valors afegits com la barreja d'usos o crear una petita centralitat.
Quins són els acords i compromisos amb Ferrer?
L'acord amb Ferrer és el projecte en si. S'accepta per les dues bandes que en aquest terreny s'hi podran fer totes aquestes coses: una part molt important d'habitatge, l'activitat econòmica que es proposava des de la propietat i una peça d'equipaments molt important per la ciutat. Hem d'estar molt contents pel resultat.
Com és exactament l'acord?
És un conveni urbanístic pel qual l'Ajuntament obtindrà el 50% del sòl, on farem un equipament municipal important i una peça d'habitatge de protecció oficial. A més, tindrem una zona verda, que s'urbanitzarà a cost dels propietaris.
L'altre 50% que es queda Ferrer és on es desenvoluparan els habitatges lliures i la zona comercial?
Exacte.
Com serà el finançament?
El conveni només diu que d'un terreny absolutament privat, l'administració aconseguirà aquesta part i en la resta es podrà desenvolupar habitatge lliure i activitat econòmica.
"Des del primer dia hem dit que la forma i l'alçada no és l'important"
L'alçada plantejada és el que ha generat més polèmica. Per què es decideix aquesta alçada?
Des dels equips d'urbanistes que estan fent l'encaix de què es pot fer, proposen aquesta forma com a òptima. I en el seu moment la valorem positivament. Des del primer dia hem dit que la forma i l'alçada no és l'important, ho és el contingut com la barreja d'usos, l'activitat comercial, la nova centralitat o els equipaments municipals. La resta és un encaix per comprovar que aquests metres quadrats hi caben d'una forma atractiva i singular per la ciutat. Som conscients que hi ha una certa preocupació per l'alçada o la forma. I cap problema a parlar-ne. Tindrem un debat i la conclusió que arribem tots plegats, l'executarem. El conveni és un pas previ a tot el desenvolupament urbanístic. És un procés a llarg termini, no comença demà. Tenim molt marge de maniobra i estem oberts a escoltar els veïns i els partits polítics, que estan tan amoïnats. Però amb una certa tranquil·litat. Se'ns estan fent unes acusacions que ens estranyen i pensem que hi ha alguna cosa més que una opinió d'una forma concreta. Estem convençuts que el projecte és un gran guany per la ciutat i ha de tirar endavant.
Una de les crítiques és que el projecte trenca amb el model de ciutat de Sant Cugat. Hi està d'acord?
Absolutament en contra. Ho hem explicat moltes vegades. El model de ciutat no és únic, Sant Cugat té 900 anys i té diferents parts segons l'època i les necessitats de cada temps. A data d'avui, en aquesta parcel·la concreta, tenim unes necessitats determinades i es fa una proposta de creixement. No altera el model. I creiem que és una millora.
"Si trobem una forma que ens agrada més a tots, farem uns edificis més baixos"
La preocupació també és per l'impacte paisatgístic dels edificis. Quina és la resposta?
Traient-li una mica d'importància. M'agradaria poder seure amb tranquil·litat, sense polititzar, perquè crec que clarament els partits ho estan polititzant. Des del sentit comú o de si preferim tenir una zona industrial o una plaça pública amb activitat. Estic convençut que arribarem a un consens. Al final, estem sumant una part molt important on abans no hi havia res. Hem fet reunions amb veïns i tenim una programada al Consell de Barri per parlar de la forma del projecte. També en tenim previstes amb l'oposició.
Aquest debat permetria reduir l'alçada dels edificis?
Absolutament. Ho he dit moltes vegades i sembla que no es fa cas. La gent insisteix en les alçades i nosaltres insistim que no és un problema. Si trobem una forma que ens agrada més a tots, farem uns edificis més baixos. Estem absolutament oberts a estudiar altres formes.
Si finalment es rebaixa l'alçada, seria possible mantenir les xifres d'habitatges públics?
Possibilitats n'hi ha moltes. Però en el moment que haguéssim de modificar els números i usos, entraríem en un conflicte. No només de projecte de ciutat, sinó també amb els propietaris amb els quals hem arribat a un acord. Estem amb contacte amb la propietat, que ens dona la raó. I si els edificis han de ser diferents, tampoc hi tenen problema. L'important és que els usos i l'habitatge es puguin mantenir al màxim. Estem disposats a parlar de tot i especialment de la forma, que és una anècdota i sembla que sigui l'eix d'una crítica organitzada.
"La manera de fer extensiva, d'anar creixent com una taca d'oli infinita, ja no toca"
El projecte comentava que respon a uns nous criteris urbanístics. En el document de presentació del Ragull Centre es parlava de fins a 22 parcel·les lliures. Com s'imagina que ha de ser el creixement de Sant Cugat en aquests espais?
Hi estem treballant, però són criteris que estem veient en l'urbanisme en els darrers anys. Ciutats policèntriques amb diferents centralitats on la gent no s'hagi de desplaçar, de mobilitat sostenible, amb edificis eficients energèticament i un ús sostenible de l'energia. La diversitat i barreja d'usos com a element que enriqueix la ciutat. La manera de fer extensiva, d'anar creixent com una taca d'oli infinita, ja no toca. Hem aturat aquesta manera de fer i estem replantejant els futurs desenvolupaments de la ciutat.
La idea seria densificar més la ciutat, més construcció vertical davant del model més extensiu?
No per força. La formalització de com es tradueix tot plegat té un ventall molt ampli. Però densificar determinades parts de la ciutat fa que se n'alliberin d'altres. Tothom vol espais públics, parcs grans, mantenir les rieres... Això fa que al final l'espai dels creixements s'hagin d'ajustar.
És transportable el projecte de Ragull Centre en aquests indrets que es van assenyalar, alguns dels quals estan per exemple a La Floresta?
Els projectes són genèrics i s'han d'anar treballant entre tots. I s'aplica la millor solució a cada lloc. Estem parlant que aquests grans planejaments per conquerir grans extensions de terreny, ja no poden ser. Ens agradaria buscar el màxim de consens perquè són uns criteris que no ens traiem de la màniga, estem oberts a arribar a acords amb qui sigui. Des de Sant Cugat hem d'anar evolucionant cap aquí.
El model de Sant Cugat permet garantir l'accés a l'habitatge o és més aviat excloent?
La forma dels edificis que hi ha poden encabir el que diem. Es podria haver aconseguit una diversitat d'usos o més habitatge protegit, però no s'ha fet. Però això no vol dir que s'hagi de canviar la manera de construir. De la mateixa manera es pot aconseguir una ciutat molt més diversa, amb molt més habitatge protegit. Des de mantenir la planta baixa més quatre o fer edificis més alts en un lloc per deixar un parc més gran. En funció de cada lloc, s'optarà per la millor solució i la que pugui tenir un major consens. La idea que ens estem carregant el model no és així.
"Que ningú pateixi, no ens hem tornat bojos. Estem fent les coses ben fetes"
La vostra idea seria fer créixer verticalment Sant Cugat? Hi ha gent que diu que si tira endavant aquest projecte, es faran edificis d'onze plantes en altres zones.
Aquí s'ha proposat això perquè la distància des de la parcel·la fins als edificis del davant és de 80 metres, amb un gran parc al davant. Urbanísticament els arquitectes van decidir que podria ser interessant que una part dels edificis fos més alta per crear una singularitat i ser més atractiu. No vol dir que ho hàgim de replicar a tot arreu. En un altre lloc s'estudiarà l'entorn i es farà la proposta que es valori positiva per la ciutat i amb respecte per l'entorn. Que ningú pateixi, no ens hem tornat bojos. Estem fent les coses ben fetes i de la ma dels experts.
Els veïns diuen que els hi hauria agradat participar en el disseny del projecte.
El procés participatiu s'ha obert quan es podia, després d'arribar a l'acord amb la propietat. Si obres una participació i encara no has parlat amb el propietari, és fer volar coloms. Hem treballat intensament un conveni del qual no hi ha cap altre antecedent a la ciutat. Tenim un punt de partida que ens defineix, no tant una forma, sinó uns números. A partir d'aquí, comencem a parlar de la forma, d'equipaments o de si l'alçada ha de ser més o menys. Hi ha un marge de modificacions molt ample i és el moment de fer-ho. Quan ho tinguem tot clar i hi hagi un consens màxim, començarem la tramitació del planejament. Estem parlant d'un període de quatre anys fins que no comenci la construcció.
Per què si ara esteu oberts a canviar formes o usos, es va presentar com un projecte que semblava tancat?
Perquè quan assoleixes un conveni, vols comprovar que allò que has pactat es pot fer i tot encaixi. Els dibuixos que han sortit són per la voluntat de fer unes comprovacions que el que hem pactat, és realitzable. Però, de la forma en parlarem i si ha de ser diferent per no generar preocupacions, ho farem.
"La ubicació és molt bona. No és el primer cop que es transformen sòls industrials en residencials a Sant Cugat"
La ubicació en zona industrial també ha sorprès. Com ho veieu?
La ubicació és molt bona. No és el primer cop que es transformen sòls industrials en residencials a Sant Cugat. No estem parlant d'una peça al mig del polígon, sinó en una cantonada. És un punt estratègic, on hi ha l'avinguda de Ragull, que és el fil conductor entre els barris de Sant Francesc i Monestir. I els dota de zones verdes i equipaments. És un terreny que feia anys que no s'utilitzava i li donem un nou ús, destacant l'habitatge protegit.
Es podria crear un nucli aïllat i desconnectat de la ciutat?
No, per la posició de la parcel·la, que està a tocar dels dos barris. Fins ara era la part de darrere d'aquests barris i ara li volem donar una centralitat, fer un lloc singular i atractiu, amb serveis, restauració i espai públic.
Pel que fa als equipaments municipals, s'ha pensat quins podrien ser els usos?
El que hem fet és una comprovació que en aquell edifici hi cap una possibilitat, com podria ser la brigada municipal. Però no hi ha cap decisió presa. Sabem que hi ha un pla del barri de Monestir-Sant Francesc amb requeriments d'equipaments. Estem absolutament oberts a parlar-ne i veure les necessitats del barri. El que és bo és que tenim una peça d'equipaments on abans no hi teníem res. Tenim la possibilitat de dotar de més serveis la ciutat.
"La mobilitat no ens preocupa gaire"
Tenint en compte el projecte, s'ha fet algun estudi de mobilitat?
La mobilitat no ens preocupa gaire, estem parlant d'un vial gran que forma part d'un polígon industrial i que està pensat per una indústria de 20.000 metres quadrats. Estem convençuts que serà una mobilitat molt menor. Quan es faci tot el procés de planejament es farà un estudi ben fet per veure si hi ha alguna mancança o cal alguna millora.
L'activitat comercial ha generat preocupació en comerç del barri per l'impacte que pot tenir.
Aquesta preocupació dels comerciants no m'ha arribat. Des del nostre punt de vista, crear més comerç ajuda a regenerar i millorar el comerç. Estem sumant, no restant. Quan hi hagi uns locals, hi haurà més activitat econòmica, més moviment i més riquesa per tots plegats.
S'articularà algun procés de participació?
De moment estem fent taules amb els veïns, també dins del Consell de Barri i més específiques pel comerç, els equipaments. Hi treballarem en funció de la resposta i buscarem el màxim consens.
Pel que fa al conveni, quins són els mínims que s'hauran de complir?
No hi ha ni mínims ni màxims. Hi ha un acord amb el qual a Ferrer li surten els números i l'Ajuntament està molt content pel guany per la ciutat. Si algú planteja modificar els números, pot portar problemes perquè haurem de tornar a seure amb Ferrer i veure si hi ha un nou acord. Això pot portar una dilatació en el temps. Si hem d'arribar a aquest punt, hauria d'estar molt justificat. Pel que veig, ningú es nega a una xifra determinada d'habitatges o a què hi hagi activitat econòmica, equipaments... El punt de partida està consensuat i si el tema que queda és l'alçada, estic convençut que arribarem a un acord.
Si es rebaixés l'alçada, no hi hauria problema amb Ferrer?
No. Hem parlat amb ells i la forma no és el més important. Si s'ha de fer d'una altra manera, ho acceptaran.
"Abans de quatre anys és difícil que es puguin començar obres"
Quin és el calendari o les previsions de terminis?
El conveni diu que tota la tramitació urbanística es portarà des de la part privada. L'Ajuntament anirem fent el seguiment dels tràmits. Pel que ens diuen, abans de quatre anys és difícil que es puguin començar obres.
Tenint en compte aquest termini, que supera un mandat de quatre anys, seria convenient arribar a un consens amb l'oposició? Quin missatge enviaria a l'oposició?
Els diria: tenim un bon projecte de ciutat i si els preocupen les alçades, estem disposats a parlar-ne. També de més coses, com el contingut d'usos de la part pública. Entenem que en la resta estant d'acord i hi hagi qui hi hagi d'aquí a quatre anys, serà un projecte engegat. El que no s'hi val és crear una campanya mediàtica amb un tema que nosaltres diem que no és important. Demanaria més responsabilitat a l'oposició i analitzar els guanys que proposem per la ciutat. És normal que facin oposició, però ha de ser raonable i no poden fer una campanya mediàtica organitzada en contra de l'equip de govern.
Enteneu que hi hagi hagut aquestes crítiques a l'alçada del que es va plantejar? Us ha sorprès?
Ho entenem, és comprensible i ja vam veure que es podria qüestionar. Però com que per nosaltres no era un fet fonamental i des del minut zero vam dir que se'n podia parlar, estàvem menys preocupats. S'ha creat una campanya per un tema electoralista per part de l'oposició per treure un rèdit polític.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.