Propietaris de Torre Negra reclamaran 400 milions d'euros a l'Ajuntament
L'Associació de Propietaris de Torre Negra defensa el seu dret a rebre una indemnització per la voluntat de l'Ajuntament de preservarà la zona
L'Associació de Propietaris de Torre Negra reclamarà judicialment una indemnització de 400 milions d'euros a l'Ajuntament per la decisió de no permetre la urbanització de les 165 hectàrees d'aquest sector a les portes de Collserola. Ara que la justícia ha dictaminat finalment que el Consistori té el dret a decidir cap a on vol créixer i a convertir la zona en no urbanitzable, l'entitat avisa: "Ara comença el moment de la veritat". I és que defensen que tenen dret a una compensació patrimonial, ja que abans els terrenys eren urbanitzables. Serà la següent batalla als tribunals.
Pere Feliu, president de l'Associació, explica al TOT que ja s'esperaven aquesta resolució i que sempre han coincidit que l'Ajuntament té el dret de decidir si una zona és edificable o no. Però recorda que ho fa de manera "discrecional" i per "voluntat política": "No té cap argument per ser no edificable, és una decisió política". Així, recorda que la justícia va descartar valors mediambientals rellevants en aquest sector que uneix l'hípica de Can Calders, el Pi d'en Xandri, la masia Torre Negra, l'Avenç, el Club Natació i l'Arrabassada.
Pere Feliu: "Si volen fer un Central Park, l'han de pagar"
Per tant, els propietaris entenen que, si l'Ajuntament no vol edificar-hi, haurà de pagar una compensació. I el primer pas serà reactivar la demanda de reclamació de responsabilitat patrimonial, sustentada en un informe pericial que van encarregar i que xifra en 400 milions d'euros aquesta indemnització. "Si volen fer un Central Park, l'han de pagar", afegeix Feliu. Així, tot i que la justícia hagi dictaminat que la ciutat pot prohibir la urbanització de Torre Negra després de dècades de litigis, la següent batalla judicial serà sobre la possible compensació als propietaris.
L'Associació de Torre Negra aplega petits i mitjans propietaris que acumulen gairebé el 50% de les 165 hectàrees, menre que la resta és de Josel, l'empresa que va liderar Núñez i Navarro.
La proposta de 2.000 habitatges
Tot i això, Pere Feliu assegura que mantindran sempre la porta oberta al diàleg per trobar una "solució" conjunta amb el Consistori, tot i lamentar que gairebé mai se'ls han escoltat. El president explica que l'última proposta que va fer a l'actual govern de Junts i ERC passava per desenvolupar uns 2.000 habitatges entre l'hípica i el Col·legi Europa i entre l'Avenç, el Natació i l'Arrabassada. Per l'entitat, seria una manera de "tancar la ciutat" i destaquen que aportarien una gran xifra d'habitatge protegit.
"Edificaríem amb carinyo, amb dues plantes i un model modern i actual, no amb blocs de la prehistòria", assenyala. També han plantejat compensacions en altres zones, com Ca n'Ametller o el futur barri al golf de Sant Joan que va anunciar el govern. Tot, per ara, sense resposta.
La lluita per la preservació de Torre Negra ha tancat un capítol important, però està lluny d'acabar. La justícia haurà d'entomar ara si els propietaris tenen dret a una indemnització per la decisió de l'Ajuntament de no permetre'ls construir.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.