De festa a Sant Cugat
El nou regidor de Joventut, Raül Grangé, treballarà amb altres regidories per asseure veïns, locals i entitats en una mateixa taula i arribar a un Pacte de nit.
La dificultat d’obrir locals nous
El passat mes de març l’Ajuntament va aprovar una modificació puntual de la normativa que regula la instal·lació d’establiments recreatius. En el cas de les discoteques es va determinar que per obrir-ne de noves han d’estar a una distància mínima de 100 metres respecte als habitatges existents. Per als bars musicals el marge fixat és de 50 metres. A la pràctica, aquest canvi de regulació blinda la ciutat de tal manera que gairebé no hi ha espais disponibles al terme municipal per ubicar locals d’aquestes característiques. Si més no, al centre de la ciutat queda clar que mai s’hi podran obrir nous bars musicals o noves discoteques mentre aquest cos legislatiu estigui vigent. Aquestes normes, però, afecten únicament els nous establiments i no té efectes retroactius sobre els que ja existeixen.
La Bohemia: el punt de trobada
Si es parla d’oci nocturn a Sant Cugat, no es pot deixar de parlar del local més curiós i singular que hi ha a la ciutat: La Bohemia. Situat al costat del mercat vell és l’únic establiment (amb permís de Cafè-Concert) que és al centre del poble i pot tancar tard. Ja fa 20 anys que Eduardo de Riquer va obrir el negoci i avui en dia és un autèntic lloc de pelegrinatge per a molts santcugatencs que volen prendre una copa sense haver d’agafar el cotxe. El propietari explica, orgullós, d’on provenen la majoria dels seus clients. “Tenim sobretot gent jove vinculada a les entitats. Sempre hi ha per aquí els diables, els bastoners, els castellers i la gent del poble de tota la vida”. L’encarregada del local, la Mercedes Muñoz, assegura que un dels seus secrets és que sempre s’han implicat amb la clientela i els han donat el que demanen. “Hem fet concerts, hem baixat els preus, i si ets un habitual i un dia no portes diners, no et quedaràs sense una cervesa”. La Bohemia té dues plantes i combina un espai de karaoke amb una petita sala de ball al pis de dalt. Segons Eduardo de Riquer, no passa cap nit sense que algun santcugatenc (amb més o menys cerveses al cos) canti “Boig per tu”, “L’Empordà”, les últimes de Fito y Fitipaldis o vells èxits com “Cadillac solitario”, “Amante bandido” i alguns temes en anglès.
La Carpa o la discoteca més veterana
Com dèiem, Sant Cugat disposa de set discoteques. Quatre d’aquestes set, La Carpa Sant Cugat, Moon, Bocca i My Way, estan situades a la zona de Can Solà, tocant al terme municipal de Cerdanyola, on també s’obrirà tard o d’hora la nova sala de concerts. Els primers a instal·lar-se van ser els responsables de La Carpa Sant Cugat, quan encara no hi havia res al barri. Josep Carol, gerent de l’establiment i un dels 4 socis que porten la discoteca, creu que el fet que els hagi sortit competència a la vora no els ha restat clients. “És beneficiós perquè consolida una zona d’oci i atrau gent de fora de Sant Cugat.” La Carpa Sant Cugat va tancar l’any 2010 amb els millors resultats de la seva història, que va començar l’any 1996. Actualment tenen tres sales incloent-hi una terrassa a l’estiu i un espai reservat per a clients de més de 30 anys. En una nit de dissabte poden arribar a treballar-hi unes 50 persones. Els responsables del club comenten orgullosos que ve gent expressament de Barcelona al local i que no és estrany trobar-hi esportistes d’elit com Xavi Hernández, Sergi Busquets, Jorge Lorenzo o Jaume Alguersuari.
L’oferta lúdica a Can Solà
El que entre setmana és una zona empresarial que pivota al voltant del SC Trade Center es converteix en la principal zona de lleure de Sant Cugat els divendres i els dissabtes a la nit. Un dels locals de referència és el Moon. L’actual propietari, Jordi Grau, pensa que s’està creant una zona d’oci en aquest barri que fa goig. “A Can Solà no hi ha veïns, és un barri aïllat. Faltava un lloc així a Sant Cugat”. L’encarregada del local, Laura Garcia, explica la filosofia del Moon. “El nostre secret és que deixem entrar tothom, sense tenir en compte els estereotips.” També parla de la música que punxen com un dels principals reclams. “Posem una estona de rock, una mica de pop i ho combinem amb dance i comercial. Així hi ha una mica per a tothom.” En Jordi Grau està content de com han anat les coses i planeja una ampliació de cara al setembre per tenir una cocteleria davant del local.
El Moon té des del mes de maig un veí: el Restaurant Club My Way. El seu propietari, Gabriel Castanyer, també opina que el fet que hi hagi un lloc d’oci consolidat els beneficia a tots, però troba a faltar més coordinació entre locals. “Al món de la nit hi ha moltes enveges. Crec que si féssim pinya podríem lluitar contra problemes comuns com el botellón o la manca d’aparcament a Can Solà”. Una de les queixes del Gabriel Castanyer és la deixadesa de la policia amb la zona. “Ningú controla la gent que beu pel carrer i una nit que vam tenir un problema amb uns clients que estaven orinant a la porta del local els agents de policia ens van dir que si haguéssim muntat una farmàcia no tindríem aquests problemes”. El My Way és un local amb tres ambients. En aquest establiment es pot esmorzar, dinar un menú, fer una copa i ballar fins a les 6 de la matinada. Un model d’oci integrat pel qual aposten cada cop més empreses.
En la mateixa línia, la relacions publiques del Bocca, Eva Moreno, afirma que “el fet de tenir restaurant ajuda la discoteca. La primera copa la fan segur, i llavors molt s’animen a quedar-se”. Fa cinc anys que es va inaugurar, i el perfil del client és, segons Moreno “de gent dels 25 cap als 50”. Dins dels seus objectius no es troba captar el públic més jove. El Bocca opta sovint per fer festes temàtiques amb una decoració especial, cosa que fan per diferenciar-se a de la resta. Respecte als nous locals que s’han instal·lat a la mateixa zona, pensen que “no han minvat la clientela, perquè el tipus de gent que ve aquí és diferent”.
L’espai llatí de la ciutat
Lluny de les altres discoteques hi ha les Carpas Latinas. Inaugurades a principis d’aquest mes, es troben a la carretera de Rubí, ubicades estratègicament per atreure gent santcugatenca i rubinenca. Es podria dir sense dubtar que es tracta d’un local que busca una clientela molt definida, la llatina, i tant la seva música com l’attrezzo van enfocats cap a aquest tipus de públic. “La gran majoria dels clients són sud-americans d’entre 18 i 25 anys que venen a gaudir de la música que més els agrada: el reggaeton”, afirma l’encarregat de la discoteca, Elio Añazco. Com que estan paret amb paret amb les Carpas Sugart, això podria suposar una reducció dels beneficis a causa de la competència, però Añazco ho nega: “No ens traiem la clientela perquè busquem un públic completament diferent, ens complementem perfectament”. Aquesta zona cada any ha anat canviant de companyia i de nom, segurament perquè no els sortia a compte mantenir el negoci. Añazco assegura que “el projecte és rendible i l’any vinent també tenim pensat obrir, volem que sigui un projecte que duri.”
L’Ajuntament, disposat a fer canvis
El maig del 2008 tots els grups polítics van votar un text on s’acordava crear una taula de participació de veïns, entitats, locals d’oci i restauradors per reorganitzar l’oferta nocturna . Tres anys més tard i sota la direcció del nou regidor de Joventut, Raül Grangé, s’ha anunciat que aquest procés (que havia quedat aparcat) es reprèn amb l’objectiu de veure resultats sobre el paper abans de Nadal. El regidor admet que “hi ha una inquietud en aquest àmbit i per això convocarem els partits polítics, hostalers, veïns i locals de lleure amb la voluntat de tenir tancat de cara al Nadal un Pacte de Nit a Sant Cugat.” Aquestes negociacions es faran zona per zona per assolir enteses en els diferents barris on pugui haver-hi conflicte, però amb l’objectiu d’incrementar l’oferta d’oci nocturn. Segons Grangé “s’ha de canviar l’escenari reorganitzant els espais de què disposa la ciutat amb sentit comú però de manera que el centre no sigui un desert.
El fet d’asseure veïns i locals en una mateixa taula implica que segurament ningú quedarà 100% satisfet. Ara bé, l’esperit de l’acord ha de ser fugir dels extrems i incrementar la vida nocturna a la ciutat. També es buscaran zones per fer actuacions de música en directe i s’estudiarà com reforçar les àrees on hi ha més afluència de gent per dotar-les de transport públic. A causa del canvi de normativa que comentàvem abans, però, no està previst que s’obrin locals nous. La idea amb que treballa Grangé (juntament amb les regidories de Comerç, Seguretat i Promoció Econòmica) és que havent sopat hi hagi zones on poder anar a fer una copa respectant amb la deguda mesura el descans dels veïns.•