Hi ha menys barreres arquitectòniques a Sant Cugat?

Que un municipi tingui una bona accessibilitat no és només positiu –i imprescindible- per a les persones amb mobilitat reduïda, sinó també per al conjunt de la ciutadania A Sant Cugat

18.12.2012 05.00 h.

Hi ha molta feina per fer, encara, pel que fa a l'accessibilitat a Sant Cugat. FOTO: Artur Ribera

A més de les millores realitzades a la via pública, cal destacar que els edificis que l’Ajuntament ha construït els darrers anys, s’han fet tenint en compte els criteris d’accessibilitat. A més, s’han fet baranes, rampes i altres elements per facilitar l’accessibilitat a la seu de l’Ajuntament, a diverses escoles... Cada vegada que es dissenya un nou edifici municipal o es fa una millora a la via pública que té relació amb l’accessibilitat, els tècnics del consistori es posen en contacte amb els membres de la Taula per a persones amb mobilitat reduïda perquè hi donin el seu vist-i-plau o proposin canvis per millorar l’accessibilitat.

D’altra banda, els autobusos nous que s’han incorporat a la flota municipal estan pensats per millorar l’accessibilitat de les persones, especialment de les que tenen mobilitat reduïda i la gent gran. Tenen la porta al mig del vehicle (això permet que siguin més espaiosos i que tinguin més capacitat). I tenen dues rampes -una d’electrònica i una de manual- per a persones amb mobilitat reduïda. Això garanteix el 100% del funcionament (si no va l’electrònica, va la mecànica).

Però, és clar, l’accessibilitat és un aspecte que no ha de preocupar només l’Ajuntament, sinó també les altres institucions, les empreses i tots els ciutadans.

Implicació de tots
Avui hi ha uns quants ciutadans que no netegen la vorera de vegetació que surt del seu jardí (la qual cosa pot molestar sobretot persones amb ceguesa o amb problemes de mobilitat), o bé aparquen en una zona reservada a persones amb mobilitat reduïda –a Sant Cugat n’hi ha unes 200, 16 específiques a títol nominal- o en un lloc que no estava permès, a doble fila, o en un pas de vianants... pensant que “només és un moment” -per anar a buscar algú, per comprar el pa...- Aquest “moment” pot provocar que una persona amb mobilitat reduïda no pugui creuar i s’hagi d’esperar fins que el conductor torni o hagi de fer una volta per buscar un altre pas de vianants on creuar!

“Hi ha molta feina fer, encara, pel que fa a l’accessibilitat a Sant Cugat”, diu en Pau Bach –que va amb cadira de rodes des que va tenir un accident de trànsit causat per una excavadora que va posar per error l’intermitent a la banda contrària-. “Els parcs han de ser accessibles, els bars i els restaurants han de tenir lavabo adaptat (ara només en tenen els més grans)...”, subratlla. Des del 2011, Sant Cugat compta amb una “Ordenança municipal d’accessibilitat als edificis i als espais urbans”, que obliga als nous comerços o a comerços que facin una obra major o un canvi d’activitat, a fer-los totalment accessibles, una ordenança, que es compleix, doncs… a mitges.

Nota: Un notable
Si haguéssim de posar nota a Sant Cugat pel que fa a l’accessibilitat, seria, de ben segur, superior a la mitjana catalana. Tot i així, cal aspirar a l’excel·lència. Una de les prioritats de la Comunitat Europea és l’accessibilitat a les ciutats. Fa dos anys que atorga un premi anual a la ciutat europea més accessible (Access City Award). Els premis se’ls han endut Ávila i Berlín. ¿Podria Sant Cugat aspirar a obtenir-lo?