El carrer de l’Endavallada

Aquest carrer, que té tant pendent, va des dels 4 Cantons fins a la plaça de Sant Pere. Primer el seu nom fou l’Endavallada, més tard la Baixada dels Caçadors després de la Guerra Civil, carrer del 18 de Julio i quan va arribar la democràcia altra volta carrer de l’Endavallada.

Quan el carrer era de terra els carros anant de buit tenien prou feina per arribar a dalt, i els dies de pluja era un petit torrentó vers els 4 Cantons.
Al costat esquerre partint del mateix lloc dels 4 Cantons hi havia una casa que feia xamfrà amb el carrer Rius i Taulet, que en aquesta casa hi havia una font pública i antigament un abeurador per als animals. Seguint pel mateix costat amunt, un rengle de cases fins a arribar al que havia sigut el primer cementiri de la vila, fins que a mitjans del segle XIX no es va edificar el nou dins el recinte del Monestir. Seguia l’església parroquial de Sant Pere d’Octavià.

Aquest carrer o baixada havia tingut bastant trànsit per ser una de les vies principals del carrer antic, com el carrer Major i el carrer de Dalt o carrer Sant Domènech. Per aquesta baixada i el carrer Mir, eren els únics accessos al carrer de Baix o Santiago Rusiñol, que eren els que accedien als camins d’anar a Gràcia per Collserola, continuant pel carrer Santa Maria vers Martorell i Sant Ciprià de Valldoreix.

Quan es va enrunar l’església el 1909-10 i es va construir el mercat de Pere San, en el lloc que hi havia el cementiri varen fer-hi uns soterranis per salvar el desnivell i en aquests soterranis hi hagué la presó del poble alguns anys.