“La gala vull que sigui natural i que connecti amb la gent”
Marta Cailà és tal com raja, tal com els seus oients de RAC1 se la poden imaginar: una persona natural, oberta, simpàtica i molt riallera. Ha viscut la major part de la seva vida a Sant Cugat, i entre alguns dels vincles històrics destaquen les pràctiques a Ràdio Sant Cugat i el voluntariat a ASDI, l’Associació Pro-disminuïts físics i psíquics. Per Sant Jordi publicarà un llibre d’entrevistes a famosos a partir dels seus estudis grafològics
Què és el millor de presentar el programa radiofònic ‘Via lliure’ a RAC1?
El millor és que m’ho passo molt bé. Cada cap de setmana intentem entrevistar gent interessant, no només famosos, dels quals aprenem un munt de coses, i això és encara millor que gaudir amb el programa.
Treballar el cap de setmana és el pitjor?
És clar. Si el programa fos entre setmana ja seria la pera! (Riu). El cap de setmana té la pega que lliga i limita la vida familiar i jo porto onze anys amb aquest horari (dissabte i diumenge em llevo a les 6 del matí), fet que ha significat un sacrifici important, sobretot pel meu marit que és qui és menja amb patates la cura dels meus tres fills (Riu).
Per quina proposta deixaria ‘Via lliure’?
Per qualsevol que suposés un repte professional per a mi. Si em diuen de fer les tardes de RAC1... Home! Jo encantada de la vida! (Riu). Tot i que si m’ho demanés una altra emissora que no fos RAC1 i hagués de lluitar contra en Toni Clapés ho tindria molt difícil perquè és una màquina que funciona amb un engranatge que... són uns cracs!
Va viure a Sant Cugat entre els 3 i els 30 anys. Ens va abandonar i ara fa uns 5 anys l’hem recuperat. Quin va ser el motiu del retorn?
Perquè vaig tenir el tercer fill, el pis se’ns va quedar petit i vam poder tornar a Sant Cugat. I em vaig sentir com a casa. A Sant Quirze estava bé, però no hi havia la vidilla que hi ha aquí. El primer dia que vaig sortir de passeig pel centre amb el meu marit Albert ens vam trobar com vuit coneguts diferents! I és que és el meu poble, conec moltíssima gent. M’hi sento com a casa. Sant Cugat és una ciutat que té de tot, és molt còmoda, hi ha moltes famílies i gent jove, hi ha vida cultural, botigues que estan superbé... Només vaig a Barcelona per treballar. Jo soc santcugatenca forever.(Riu).
Li fa il·lusió presentar enguany els Premis Ciutat ?
Em fa molta il·lusió, em vaig quedar parada quan m’ho van proposar perquè no he fet vida professional a Sant Cugat. I em va sobtar, però de mica en mica i quan m’he anat documentant dels nominats d’aquest any... hi ha històries molt maques. I tinc ganes d’implicar-m’hi més. Sant Cugat és molt rica en l’àmbit associatiu i amb gent molt implicada en el poble. És una ciutat amb mil i una possibilitats de fer coses.
I com serà la presentació d’aquesta gala? Darrerament hi ha hagut alguna de polèmica com la dels premis Gaudí...
La nostra no ho serà de polèmica. (Riu). Presentar una gala és complicat perquè acostumen a ser pesades. (Riu). M’agradaria que la gala d’aquest any sigui àgil, natural i que connecti amb el públic. Pensa que hi haurà emoció perquè els guanyadors del cinc premis no saben que són ells i tots es mereixen guanyar.
Ara que el jurat ja ha deliberat, a qui premiaria?
Això és molt difícil. Tots tenen molts punts a favor: han pencat per la ciutat, molts sense afany de lucre. Jo he descobert, per exemple, la Verónica Bronstein. No sabia que havia organitzat tants actes a favor de la lectura i els infants.
Està enllestint un llibre d’entrevistes a partir dels estudis grafològics. Complex?
Ha estat un avantatge perquè he tingut un informació prèvia molt difícil d’aconseguir. He anat a l’essència de la persona més enllà de la seva trajectòria professional. Com a projecte periodístic ha estat bestial. He entrevistat els periodistes Andreu Buenafuente i Pilar Rahola, l’artista Nina, l’empresari Ricardo Fisas... Han estat molt generosos perquè no tothom està disposat que li facin una anàlisi grafològica perquè poden sortir coses molt personals positives, però també negatives.
Podem fer res els periodistes davant la crisi? Deixem de comunicar notícies dolentes?
La situació és molt complicada, això no és pot amagar, hi ha gent que ho està passant molt malament. Però els mitjans tendim a posar l’accent sempre en les coses negatives: retallades, manifestacions, protestes... i això genera molt mal ambient. Hi ha gent que ha deixat de mirar la tele o d’escoltar la ràdio. A Via lliure sempre comuniquem una notícia positiva i no és fàcil, costen de trobar. Hi ha històries que, malgrat la crisi, són fantàstiques.
Més informació