Carta del Lector: Temps era temps

Quin dia i quina nit ens han proporcionat els establiments, engalanats i exposant amb molt de gust els seus articles. Els venedors, tots i totes, amb una gran amabilitat, es delien per mostrar-te els articles, van guanyar-se la clientela, tot i acabar amb un cansament total. La trobada de tants coneguts, amics, veïns, estimades persones, feia més engrescador el dia i la nit.

Voldria fer arribar, a tots els que per diferents causes no ho van viure, la meva alegria. També fer arribar a tots el sentiment que m’apropa als malalts. És justa l’espera de la vostra cura, que el vostre cos deixi de fer-vos patir. No perdeu les esperances. La paciència que teniu és viva en mi, car estic, ara, podent sortir, però ni els metges no s’ho creien.

La vida és difícil, valoreu si podeu, amb el pensament, la comunicació que hi ha entre les persones, heu de creure-hi. Jo i moltes persones, en pensar en vosaltres, ho fem possible. En aquests moments que us arriba la notícia joiosa nostra, feu, si podeu, l’esforç d’alegrar-vos, no estigueu fora de l’alegria, podeu agafar-ho com una medicina bona. Amics, sigueu sempre fidels al vostre interior, és qui viu més ferm, sempre, la vida. A reveure!

A. M. MATEU