TEMPS ERA TEMPS

Hola amics, el meu cor batega feliç. Cada matí sento els ocells cantar, es desperta un nou dia. Ells sempre contents, saben que la vida es viu dia a dia. Tota la natura ja viu la primavera, els arbres cofois ensenyen el seu verd formós. Els rierols reben l’aigua del desglaç, davallen amb força, salten les roques i en arribar al gran salt, quin goig les grans cascades. Elles amb sa força forcen la terra, el pedregam davalla i cada any el pas de l’aigua és més profund. Les carolines s’obren i els lliris d’altes terres floreixen per gaudir dels excursionistes d’altes muntanyes. 

L’amor es desperta per dur felicitat. Romàntic temps si seny tens, diria jo, en la natura és un fet joliu, responsabilitat innata. Quin mal em fa quan veig com els anys han dut tanta incertesa que moltes vegades desperten el plaer sexual confonent el veritable amor.

El respecte, la responsabilitat, són grans valors. El valor de tota persona s’ignora. L’ésser ha de saber que ell és només ell, ningú té dret sobre ell o ella. Per assolir el veritable amor és clau la fermesa, ja arribarà la felicitat no correu, penseu. Tothom busca la joia de la vida i, aquesta s’ha de saber viure, tots hem de saber viure, què n’és de bonic poder veure el camí fet, és una joia quan els anys han passat, i com passen depressa! Però sempre es troba un moment de pau, d’alegria, sempre i més si passeges per indrets on viu feliç la natura.

Fins aviat, amics.

A. M. MATEU