“No pretenem instaurar la llei seca a la ciutat ”
Fa 6 anys que Jordi Puigneró és regidor del govern de CiU a Sant Cugat. Fa dues setmanes van donar a conèixer la campanya “Alcohol 0,0”, a través de la qual la Policia Local informa als joves de les sancions de 375 euros per consumir begudes alcohòliques a la via pública. A partir d’ara es perseguirà amb més duresa el fenomen del botellón
No es pot eliminar del tot, però sí reduir-lo. Hi ha persones que només entenen les coses per la via de la sanció. Per això ens hem vist obligats a ser durs amb aquest fenomen social. Estic segur que quan algú rebi una multa de 375 euros s’ho tornarà a pensar i veurà que a la pròxima li sortirà més barat consumir en un local.
Abans d’arribar a aquest punt, s’han provat altres vies com campanyes a les escoles i instituts?
Als centres educatius no hi hem arribat. Hem dut a terme moltes mesures de dissuasió: hem tancat l’accés als cotxes als carrers on es feien concentracions de botellón, hem augmentat la presència policial i hem tingut reunions amb locals d’oci. Però no estem satisfets del tot amb els resultats. Volem que el botellón disminueixi encara més i l’única manera d’arribar a les persones que no fan cas de les campanyes és la sanció.
Això vol dir que una persona que passegi amb una cervesa a la mà serà sancionada?
El nostre objectiu no és instaurar la llei seca a la ciutat. Per exemple, a les festes populars organitzades per l’Ajuntament, com la Festa Major o les celebracions de les entitats que tinguin permís de l’Ajuntament, es podrà beure tranquil·lament dins d’unes normes de comportament. Només perseguim concentracions massives de joves a altes hores de la matinada a la via pública, les quals molesten pel soroll que originen i, a més, deixen brutícia.
Però al final el que compta és el criteri de la policia...
Els policies són persones i aplicaran la llei amb criteri. Si el que vol és saber si un dia poden multar algú per beure una cervesa al carrer tranquil·lament, la resposta és que sí. Però això depèn de la interpretació i de la duresa del policia.
Hi haurà qui els acusi d’afany recaptador...
No és així. Aquesta mesura li costa molts diners a l’Ajuntament, ja que hi haurà major desplegament de cossos policials. Però, a la vegada, ens permet estalviar els diners que ens costa netejar la brutícia que genera el botellón.
S’havia d’instal·lar el pas de vianants intel·ligent a principis de març. Què ha passat?
S’ha retardat l’enviament del material, però una part de l’obra ja està feta: els llums ja estan col·locats i ara l’únic que falta són els sensors encarregats de captar el moviment d’una persona quan vol creuar i que fan que s’il·lumini el terra al seu pas. Molt properament s’inaugurarà aquesta iniciativa que dóna més visibilitat als vianants quan creuen.
Aquesta obra forma part del projecte ‘Smart city’. Què diria als qui creuen que és una despesa innecessària en el context de crisi?
De moment no hem gastat ni un euro, ja que les empreses són les que han invertit. Però el dia que hàgim de pagar, ho farem conscients que és una manera d’estalvi. L’smart city no és cap pijada, ens beneficia a tots en els àmbits econòmic i social.
Un exemple?
Per exemple, estalviem en la recollida de residus. Els camions buiden els contenidors sense saber si estan plens d’escombraries o no. En canvi, amb els contenidors amb sensors que hi ha al carrer intel·ligent (carrer de Cèsar Martinell), podem saber quins són els dies en què els ciutadans llencen més la brossa. Quan puguem gaudir de més contenidors intel·ligents, podrem conèixer els hàbits dels ciutadans i establir dies de recollida i nombre de torns segons la zona. A més, els camions de les escombraries s’aturaran només en cas de necessitat i es reduirà el soroll i la pol·lució que generen aquests vehicles.
Fa més d’un any que funcionen els Quioscos d’Informació Multimèdia. Quin balanç en fa?
Molt positiu, perquè les entitats han guanyat efectivitat a l’hora de publicitar-se i informar sobre els seus actes. A més, el ciutadà pot fer consultes més concretes sense haver d’anar a l’Ajuntament i són més ecològics que els pirulís folrats amb cartells de paper. Ens hem d’oblidar de la política del cartell; forma part del segle passat.
Aquesta última informació va adreçada a algú en concret?
Hi ha algunes entitats juvenils que s’han queixat. És normal que els casals d’avis prefereixin fer cartells de paper, però no accepto les crítiques dels més joves, ja que són precisament ells qui més utilitzen les vies de comunicació digitals. Des de l’Ajuntament els recomanem que facin servir les xarxes socials , com el Twitter o el Facebook i que es facin una pàgina web, per exemple.
Desig de millora. 38 anys i enginyer en Sistemes d’Informació i Telecomunicacions .
Va començar la seva vida política amb una campanya per recollir signatures per les seleccions esportives catalanes l’any 99. El que més li agrada de la seva tasca és participar en la millora de la ciutat que el va veure néixer fa 38 anys. El temps lliure el dedica a jugar a tennis amb la seva filla i a evadir-se a la muntanya amb un llibre i bona companyia.
Més informació