30 anys
Fem 30 anys el pròxim 2017, tot i que alguns diuen que era el 2016, el qual és una mostra que generalment fem les coses per il·lusió, per ganes, per servei... i no pas per transcendència
I és amb el transcurs dels anys, que les coses es tornen valuoses i és quan la data d'origen, de fundació, té un interès, com tot relatiu, ja que el que compta no és quan de temps està fet alguna cosa, sinó el com es fa, la importància d'aquesta. En aquest punt és on penso que podem treure amb tota la modèstia i capteniment l'orgull per la feina feta, per la formació de persones i jugadors, per la integració de la nostra activitat en la vida municipal, per mantenir l'esperit de l'esport amateur, per ser un club que potencia el joc tècnic... durant més d'un quart de segle.
Hem fet molt amb pocs recursos econòmics. És cert que hi ha hagut ajudes de col·laboradors i l'Ajuntament (sobretot i de manera molt especial, pel camp i ara pel recentment estrenat local social), però el club s'ha fet i modelat amb feina desinteressada i altruista de molts durant molt temps.
La gestió des de les persones és una forma de gestió directa, que genera un sentit de pertinença a causa de la participació, però, també, si no hi ha una clara direcció, una clara governança del club, aquest funcionament pot donar lloc a estructures de no del tot simètriques, complementaries i a la fi operatives.
30 anys vol dir consolidació i per tant estructura i estratègia per desenvolupar la nostra missió, els nostres objectius en el marc de Sant Cugat, el qual ha estat un esforç, un procés no del tot acabat, ja que tothom veu i fa respecte a les seves capacitats i en alguns casos objectius en el i no pel club.
Tenim un model propi per assolir aquest funcionalisme conjunt i conjuntat, l'estructura de la mele, molts diferents generen forces no sempre en la mateixa direcció i intensitat per guanyar la pilota i també, tenim en el poble un exemple de fer aplegats des de la diversitat de funcions (suport, pinya, folre....torre) un castell, cal que seguim als Gausacs.
Sempre, tot ho hem fet des del més estricte amateurisme, si més no els jugadors i educadors, el qual en la situació actual del nostre esport ha donat lloc a pèrdues molt significatives d'excel·lents jugadors formats a casa, que ara estan en altres clubs. Aquesta situació, genera debat, dubtes, angoixa... però sóc dels que penso que ser un club formador és un gran repte i una gran satisfacció. Valoro més ésser cap de ratolí que cua de lleó, i entrar en el món del professionalisme o del no amateurisme podria fer-nos perdre bous i esquelles... la personalitat, a més d'embrancar-nos en processos econòmics difícilment sostenibles en la situació actual.
A la meva manera de veure-ho, arribarem a jugar en la primera categoria nacional, com a premi a tot un procés i estarem en la màxima categoria el que puguem amb el que tenim i som... Magnífic, no? És el que repetim fins a la sacietat, gaudim del joc amb responsabilitat, doncs fem el mateix en tot, és simple coherència. Tenim una escola, uns femenins i veterans, que tanquen el cercla real de l'esport en el segle XXI, esport per tothom sense diferències de cap mena, fent cadascú d'acord amb les seves necessitats i potencialitats.
És la via, és la manera de ser un club del segle XXI, bé està recollir, valorar, mantenir tradicions del nostre esport pròpies i foranies, però sempre adaptant-les a la realitat actual i pensant en el futur ja que hi haurà noves persones amb cultures distintes que els hi faran encarar la vida, una vida diferent de manera diferent, essent en aquest punt on l'esport, on el rugbi pot educar per ser i fer.
Per aquest aniversari es tenen pensades tot un reguitzell d'actes per a tothom de dins i fora del club i del rugbi, ja que així és com entenem l'esport, una manera de fer i ser en la vida, dins i fora del camp, dins i fora del club. Ús esperem a tots en tot... Gràcies.