8-M o la distorsió de la dona
'La gran i peculiar diferència amb l'home que la fa única: la capacitat de donar vida a un ésser humà. La capacitat d'engendrar, concebre o gestar és la virtut més extraordinària'
Crec que a hores d'ara molts som conscients de la intenció d'alguns lobbies d'atacar, desdibuixar, alterar, enfrontar o destruir la figura de la dona com a pilar fonamental de la família i de la societat. Com es defineix la paraula dona? Algunes definicions la descriuen com a persona de sexe femení. Sincerament, crec que aquesta definició es queda molt curta.
Al marge de recordar que té ànima igual que l'home, la dona és el ser més extraordinari de la creació. Té unes atribucions o característiques úniques que les diferencien del sexe masculí de manera general. La dona és generosa, detallista, afectuosa, femenina, dolça, resilient, persistent, capacitada, acurada, intel·ligent, senzilla, elegant, sofisticada, és filla, germana, mare, esposa, núvia, amiga, és altruista, valenta, organitzada, diligent, capacitada, resolutiva, eficaç, neta, responsable, protectora i moltíssims adjectius més que no puc posar, ja que no cabrien en aquest article.
On vull arribar és a la gran i peculiar diferència amb l'home que la fa única: la capacitat de donar vida a un ésser humà. La capacitat d'engendrar, concebre o gestar és la virtut més extraordinària. La dona està creada per a rebre i donar amor igual que l'home, i per a aquest fi és el complement perfecte per al sexe masculí, per a la realització plena dels dos. No destruïm l'obra més preuada de la creació, no li arrenquem la seva dignitat, la seva excel·lència, perquè seria la fi de la civilització, de la nostra existència i de la destrucció del ser més perfecte mai creat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.