A l'agost, obres i aparcament
Aquets darrers dies he pogut notar per diverses fonts que el tema de les obres en els nostres carrers és qüestió de debat. I ho és, perquè és el moment en que realment es fan les obres de conservació que no poden enllestir-se en pocs dies i amb menor trasbals. En arribar la temporada de col•legis tot seria més complicat i feixuc. De fet, i penso que amb bon criteri, s’espera a escometre aquestes accions en el mesos d’estiu perquè és quan produeixen menys enrenous a la ciutat i a la ciutadania.
Sigui com sigui, aquesta és la cantarella de tots els estius. Hom diu “ ja tornen a estar els carrers aixecats”. I tenen raó, però en quin moment del any ens fa menys nosa? Aquesta és la qüestió. Al hivern amb la rutina diària, el treball i els col•legis segur que produeix més inconvenients que ara, que hi ha menys gent i la que hi és, viu menys pendent del rellotge.
En els mateixos dies, les places d’aparcament es buiden i en silenci donen la raó a aquesta forma de fer. La ciutat baixa el pols, es tranquil•litza, s’imposa el silenci i espera que en no massa dies comenci novament el moviment i la rutina. Són uns dies especials en els que el temps corre menys i ens permet fer el que en la resta del any és casi impossible. Passejar, gaudir de la remor i la tranquil•litat dels carrers sense presa, i viure la ciutat amb intensitat i deteniment al capvespre o la nit.
Llavors és quan pots fer realment cabal del que són i perquè serveixen aquests dies; veure que es troba al darrera del ritme frenètic diari i gaudir del que en els altres mesos no tenim temps de fer per comprendre millor on vivim. Tot i l’enrenou de les obres, que sí que hi és, aquest és el premi que tenen els que per una o altre raó, per vacances, trien no marxar de casa.