La tensió és alta des del principi. Un inquietant pols narratiu transpira absorbent des de les imatges; i, a una sala a les fosques, encara més. Seguim als tres protagonistes, massa joves per tenir vides tan truncades, però decidits a canviar-les.
Després d'uns quants robatoris a cases de la zona, arriba el que promet ser el seu "gran cop", la seva gran oportunitat per poder marxar del seu deprimit barri: A un habitatge aïllat, viu un home cec que amaga una enorme suma de diners. Assaltar la casa sembla, a priori, fàcil. Un muntatge àgil i eficaç ens va endinsant en la progressivament angoixant atmosfera: potser no hi veu, però l'home al qual es disposen a robar és un exmilitar molt entrenat, amb molts traumes mentals i amb poca pietat.
I així s'inicia una aterridora batalla que, durant el primer acte de la pel·lícula, engoleix la nostra atenció i la nostra capacitat d'espant. Però un cop sabem on som i de què (o qui) han d'aconseguir fugir els protagonistes, aquella potent intriga va perdent força. El cineasta uruguaià Fede Álvarez (Posesión infernal) guia bé les imatges, però elles, per si soles, no aconsegueixen portar-nos fins al terror: pateixen l'absència del teixit psicològic dels personatges que acostuma a densificar la por.
Sense ell, l'angoixa passa a un altre terreny: a la intriga de voler saber si els protagonistes se'n sortiran. I després d'unes clàssiques i repetides recuperacions d'alè del personatge perillós de la pel·lícula (que crèiem abatut), fins i tot aquesta intriga es dilueix en un horitzó que acaba semblant eternament llunyà.
Títol Original: Don't breathe
EUA, 2016.
Direcció: Fede Álvarez. Guió: Fede Alvarez i Rodo Sayagues.
Interpretació: Jane Levy, Dylan Minnette, Stephen Lang, Daniel Zovatto, Jane May Graves.
Durada: 88 minuts.
Estrelles: ***(3)