A poc a poc
La distància entre el camp i el plat ha distorsionat l'experiència sensible que ens permetria qüestionar-nos la carn que mengem
L'assassinat animal és una de les cares més negres de la indústria ramadera. Però crec sincerament que si la dieta vegetariana o vegana, pel be comú, pretén ser hegemònica no pot centrar el debat en la qüestió animal a causa de la convivència amb un esquema ontològic dominant antropocèntric, i per la normalització de la matança animal gairebé com conditio sine qua non podríem viure.
La distància entre el camp i el plat ha distorsionat l'experiència sensible que ens permetria qüestionar-nos la carn que mengem. S'ha fet tan gran que com a consumidors ja no som conscients del que es troba darrere de la carn que es troba als nostres plats. Ideològicament opera el que Slavoj Zizek anomena el fetitxisme negacionista: "ho sé però rebutjo assumir les conseqüències d'aquest coneixement, i llavors puc seguir actuant com si no ho sabés".
Per altra banda si centrem el debat en la disputa de la mateixa vida humana i de la defensa del planeta, crec que podem conscienciar de forma més efectiva.
Seguint el que deia el company Ramon Gutiérrez sobre la proposta d'ICV aprovada per fer de Sant Cugat ciutat Vegfriendly: "No volem prohibir a ningú menjar carn, només volem que les persones que no ho fan a Sant Cugat tinguin el mínim de perjudicis, que a restaurants, comerços i esdeveniments es contempli la seva dieta com una opció". És un petit pas per visibilitzar una dieta més justa, ecològica i saludable.
I és que el consum de carn al món surt molt car, en l'àmbit social i mediambiental. Més del 70% de l'aigua dolça disponible en el món es destina a l'agricultura i per tant a produir el gra necessari per alimentar el bestiar. La cria industrial d'animals genera fam, ja que un terç de les terres de cultiu i un 40% de la producció de cereals al món es destina a alimentar-los.
Es necessiten deu calories vegetals per produir una de vedella per exemple. És una clara forma de concentració de la riquesa. Segons dades del Grup ETC, 3.500 milions de persones, la meitat dels habitants del planeta, podrien alimentar-se amb el que consumeixen aquests animals.
La FAO estima que el 50% del gra que es produeix a escala mundial s'utilitza per alimentar al bestiar, 70% als països rics. La indústria ramadera requereix pastures, a disposició de milions de caps de bestiar El resultat és la desforestació creixent a l'Amazones. La ramaderia industrial és responsable del 80% d'aquesta desforestació. La producció de carn animal és el principal factor de canvi climàtic. Es calcula que la ramaderia genera el 51% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle.
Per últim, la carn ens està posant cada cop més malalts. No només la carn roja i processada va ser declarada cancerígena per l'OMS, sinó que a través del consum de carn industrial s'ingereixen residus d'antibiòtics i hormones d'estrès dels animals. Ens trobem també amb el recentment titulat "efecte Glasgow", un alt índex de mortalitat que segons els investigadors tindria a veure amb la carn barata i de baixa qualitat.
Volem mantenir un model que maltracta animals, que ens emmalalteix, contamina, genera canvi climàtic i ens empobreix? Ens toca triar. Amb la declaració de Sant Cugat com ciutat Vegfriendly anem pel bon camí.