Abstencionista i actiu
Dilluns passat es va llevar ben d’hora per anar a la facultat. En sortir de classe, ell i alguns dels seus companys van muntar una taula informativa per avisar a la resta d’alumnes de la convocatòria de vaga estudiantil prevista pel dijous. De fet, el Marc és representant dels alumnes a la Junta de la seva facultat i al Claustre de la Universitat; i va tenir un paper molt actiu en les mobilitzacions contra el procés de Bolonya fa tres anys.
Dimarts al vespre, després d’una tarda intensiva d’estudi, va dirigir-se al centre social del seu poble. És allà on es reuneix setmanalment amb l’Assemblea de Drets Socials que es va constituir el passat mes de juny arran les mobilitzacions dels “Indignats”. Tot i que normalment s’hi queda fins al final, dimarts va haver de marxar una mica abans perquè havia quedat per sopar amb els amics que va fer l’any passat quan participava com a voluntari en l’organització de la Consulta Popular per la Independència.
El dimecres al matí va sortir de casa amb el sac de dormir i una muda de recanvi a la motxilla, ja que, tal com s’havia acordat la setmana anterior a l’assemblea d’estudiants, aquella nit es quedaven a dormir al vestíbul de la facultat per protestar contra les retallades al sistema universitari i, d’aquesta manera, donar el tret de sortida a les mobilitzacions de l’endemà.
Avui, esgotat d’una setmana d’activitat frenètica, el Marc té pensat sortir una estona amb els seus amics i amigues al bar nocturn-karaoke on solen quedar els divendres per prendre una copa i riure una estona.
El diumenge, per estrany que pugui semblar en una persona tan compromesa políticament com ell, no té previst anar a votar. Com moltes altres persones al nostre país, el Marc ha decidit donar l’esquena a una “democràcia” que nega el dret legítim dels pobles a decidir el seu futur i a un sistema polític i econòmic segrestat pels mercats i les elits financeres. Ho farà convençut que la seva opció és tan democràtica com la d’aquells qui hagin decidit fer ús del seu vot. S’abstindrà conscient que, més enllà de les urnes, hi ha moltes altres maneres de fer política. I pobre d’aquell qui li recrimini: “Si no participes, després no tens dret a queixar-te!”
Segueix @alarru a twitter