Accés a la informació pública i Llei de transparència
Informació pública és tota informació originada pel sector públic. Tot document, expedient o registre, en el suport que sigui, si està en possessió de l’Administració, és públic. Tothom ha de tenir dret a rebre la informació pública amb les contades exempcions que digui la llei. Ha de ser irrellevant que tingui o no dret legal, com ha de ser irrellevant el propòsit del sol·licitant.
Sovint he suggerit en el Ple que l’Ajuntament de Sant Cugat, per garantir aquest dret tan essencial, s’avanci a la llei de l'Estat, establint una ordenança sobre el dret a la informació generada per la seva administració. Cal comprovar el que tenen altres països i redactar un text sobre aquest dret, en benefici del ciutadà.
Al maig del 2010 es va celebrar el dia Mundial de la Llibertat de Premsa i es va focalitzar en el “Dret a Saber”, el dret de tothom a l’accés a la informació. Aquest dret és una part molt essencial del dret a la llibertat d’expressió del Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’administració publica custodia tones d’informació que pertany al ciutadà i d’aquí deriva el dret d’accés que tenim a aquesta informació en mans dels funcionaris de l’administració com a servidors del poble. Estem al 2013 i tot segueix igual.
S’han definit nou principis que hauria de recollir la futura llei d’accés a la informació, principis derivats d’un estudi comparatiu de la legislació i la pràctica en més de 80 països del món i de la nova Convenció del Consell d’Europa sobre l’accés a documents públics de l’any 2008. Estem al 2013 i tot igual.
El dret d’accés a la informació és un dret reconegut pel dret internacional, la Constitució espanyola, l’Estatut i un centenar de lleis. És el dret de tota persona a sol·licitar i rebre informació d’entitats públiques. Els nou principis reconeguts mundialment són: el dret a la informació és un dret de tothom; el dret s’aplica a totes les entitats públiques; realitzar sol·licituds ha de ser senzill, ràpid i gratuït; els funcionaris tenen l’obligació d’ajudar als sol·licitants; el secret i la denegació de la informació són l’excepció; les denegacions d’accés a la informació han de ser limitades i estar degudament motivades; tota persona te dret a recórrer les denegacions d’accés o a lo manca de resposta; les entitats públiques, a iniciativa pròpia, ha de posar a disposició del públic informació bàsica i essencial sense ser necessari fer una sol·licitud i el dret d’accés ha de ser garantit per un òrgan independent.
És just i necessari, amb perdó.