Ai els Túnels!
Recordo que un dels problemes que m’enumerava el Consistori era la integració de la darrera fornada de castellbisbalencs. Feien un seguit d’activitats per tal d’atreure’ls a la participació. I el procés el trobaven difícil i lent. Explico això perquè, salvant les diferències, em produeix una sensació semblant amb Sant Cugat. Sóc santcugatenc des d’abans dels túnels i veig que hi ha un abans i un després. En converses amb els meus amics d’aquí de tota la vida em constaten els canvis. Va ser un poble de pagès, van venir estiuejants de Barcelona, va rebre un bon grapat d’intel·lectuals progres –els pisos més barats i l’Autònoma al costat- i una darrera fornada de gent d’un poder adquisitiu més alt. Ai els túnels!... El creixement ha estat ràpid i gran i no tothom ha tingut el temps o no ha volgut fer seu el poble.
L’Expresident Pujol deia que era català tot aquell que treballava i vivia a Catalunya. Més tard em vaig adonar, en vista de la gent que anava arribant de dins i de fora de la pell de brau, que s’havia quedat curt. Calia afegir: “I que se sentís català i estimés Catalunya”. Perquè ha sortit cada peça...El mateix em passa a Sant Cugat.” És santcugatenc qui viu i/o treballa a Sant Cugat i se sent i vol participar de la vida del poble.” I és aquí on crec que alguns -no pocs- habitants tenen encara l’assignatura pendent.