Aina Serra, periodista

Opinió

Això de la falta d'espais em sona

En el marc del quinto de Nadal els membres del casal popular la Guitza van llegir un manifest denunciant la falta d’espais per a ús de les entitats. És una eterna reivindicació de les entitats de cultura popular, que, per eterna, sembla que ens queixem per queixar-nos, però és que t’atures a pensar-hi i segueix tot igual.

I això encara no està resolt?, doncs no. Podríem allargar-nos amb detalls, però el resum és que les entitats tenen la seva activitat dispersa entre diversos espais de la ciutat: alguna cedits, d’altres de lloguer, uns pocs propis, i amb condicions molt (massa) bàsiques per dur a terme la seva activitat: sales petites, poc acondicionades i amb horaris inflexibles. Tot plegat talla les ales al creixement d’aquests col·lectius que, a banda de mantenir, recuperar i mostrar tradicions locals i catalanes, són centres de teixit social i creixement personal que enriqueixen la ciutat en el seu conjunt, sempre, però més en temps de crisi.

No exagero si dic que la falta d’espais ocupa més del 50% del temps i costos que les juntes dediquen a les entitats. En definitiva, l’objectiu és que les entitats tinguin un espai de referència a la ciutat o, fins i tot, un espai d’unió de la cultura popular, per desenvolupar i millorar la seva activitat, així com per mantenir el caliu entre els qui ja en són membres i com aparador per aquells que volen fer-se’n.

Can Quiteria, el Celler i l’antic Ajuntament fa anys que estan en obres i els seus usos s’han definit i redefinit però les entitats de cultura popular no hi consten. Els pavellons municipals tenen elevats costos d’adequació per a activitats no esportives. Les escoles tenen la gestió transferida als seus equips directius, que en general no es mostren afins a aquests usos. La sala de concerts i els teatres són de gestió privada i amb elevats costos de lloguer per a les entitats...