'Amb tu decidim la ciutat', participar o no

El passat dimarts, dia 26 d'abril, es va convocar un col·loqui al Cafè Auditori sobre l'experiència engegada des de l'ajuntament el passat mes de març, integrat en el Consell de Ciutat, dels primers pressupostos participatius on qualsevol ciutadà de més de 16 anys, que porti censat a la ciutat més de 4 mesos en la data de la votació, podrà dir la seva sobre les propostes d'inversió presentades des del 22 d'abril fins al 15 de maig.

Aquest col·loqui tenia molt d'interès, sobretot, pels ponents convidats: Marc Parés, investigador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB; Fabiola Mora, tècnica de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Vic; Joan Francesc Domènec, tècnic de participació de l'Ajuntament de Manresa; Rosa Argelaguet, tinent d'alcalde de Promoció, Turisme, Pla d'Actuació Municipal i Tecnologies de la Informació de l'Ajuntament de Sallent i Joan Puigdomènec, regidor i comissionat de Participació de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Cadascun dels experts visitants van exposar les experiències de les seves ciutats i pobles que divergien pels anys d'història, en els percentatges de la resposta ciutadana, en les xifres atorgades pels respectius equips de govern (totes molt inferiors a milió anual establert pel nostre Ajuntament en la present legislatura), però tots també vam coincidir en què les propostes fetes per la ciutadania responien a accions concretes, algunes ni tan sols pensades pels respectius governs tot i que eren evidents.

La presència de ciutadans a la sessió explicativa que es feia oberta pel col·loqui que em van encarregar conduir a mi com a sotspresident del Consell de Ciutat va tenir dues característiques. Primera: l'escassa assistència de públic. Segona: l'expressió repetida que no hi havia hagut una comunicació suficient a la ciutadania per participar en aquest col·loqui i, òbviament, que no hi havia prou coneixement d'aquesta oferta de l'Ajuntament entre la població.

Les experiències exposades pels nostres visitants, a qui cal agrair la seva capacitat de síntesi per poder explicar en poc temps dades significatives i aclaridores, ens porten a entendre que la primera vegada (acceptant que probablement la convocatòria oficial ha estat curta en el marge de temps per explicar i exposar) significarà una participació més curta de la que caldria, però el que cal insistir és que aquest és un camí iniciat que demana fe, esperança i caritat, les tres virtuts teologals.

Necessitem fe per participar, esperança per creure que els vots produiran els efectes esperats i caritat, o si ho voleu, amor al proïsme, per entendre que una vegada posada en marxa una acció com aquesta la marxa enrere serà difícil. Ara parlem d'1 milió per any, 4 milions en una legislatura, un 8% aproximadament dels pressupostos d'inversions. Perquè no pensar en el futur, que el percentatge sigui superior, que la participació ciutadana superi el 30%, que...

Participar o no, aquesta és la qüestió.