Amnistia, per a qui?

L'onada repressiva viscuda arran de la crisi econòmica i agreujada amb la negativa al dret a l'autodeterminació del poble català ha generat moltes situacions desagradables i que per desgràcia encara patim. Ara bé, també ha obert la porta a un context de replantejament dels fonaments més profunds de la nostra societat. Aquesta situació ha permès visualitzar, d'una banda, la violència que l'Estat és capaç d'exercir sobre aquells que qüestionen les seves pràctiques, i de l'altra, la voluntat de molts polítics de mantenir-se a la poltrona en comptes de garantir el mandat popular.

Davant aquesta situació molts ciutadans hem qüestionat les bases de la nostra societat i hem identificat com a injustes, no només les detencions dels 9 presos polítics independentistes sinó de la resta d'acusacions realitzades sobre col·lectius polítics que lluiten per a fer d'aquest un món millor. Quan demanem l'amnistia cal fer-ho pels Jordis i pels parlamentaris catalans, però també pels sindicalistes, antifeixistes i anarquistes que hi ha injustament empresonats arreu de les presons de l'Estat. Tampoc hem de deixar de banda exiliats com el raper Valtonyc o l'activista Enric Duran. Així doncs, si només té sentit parlar de llibertat quan aquesta ho és de manera plena, només podem parlar d'amnistia si aquesta ho és per a tots els presos polítics.

Amnistia per a tots els presos polítics, Llibertat per a totes les preses polítiques!