D'aniversaris i exilis
'Diana Pey va haver d'exiliar-se novament, aquesta vegada als Estats Units, morint a Miami el 1988 a 65 anys'
A vegades, algun detall, un nom trobat a un document antic, ens permet conèixer històries personals que formen part de moments assenyalats del passat recent. Així va succeir amb la ressenya escrita que descriu el dia de la inauguració del Gran Casino Tarruell de La Floresta, el 21 de maig de 1933, fa noranta anys. En aquella ocasió, al davant de l'orquestra que amenitzava el ball posterior al banquet oferit a les autoritats convidades, estava Diana Pey Casado, una jove pianista reconeguda a l'ambient musical de l'època.
Al final de la Guerra Civil, l'any 1939, Diana i la seva família travessen els Pirineus i aconsegueixen arribar a París per sumar-se al projecte que el poeta i "Cónsul especial de Chile para la inmigración española", Pablo Neruda, estava preparant per a la sortida del vaixell Winnipeg amb més de 2000 refugiats republicans espanyols. El 4 d'agost surt del port de Pauillac i després d'un mes de travessia arriba a Valparaíso el 2 de setembre de 1939.
Diana viatjava amb la seva mare, els seus germans Raul i Víctor i el seu marit. Els tres germans van tenir un lloc important dins la societat xilena, Diana com a pianista, compositora i professora i els germans com a enginyers. Víctor Pey, concretament, va ser amic íntim i conseller del president xilè Salvador Allende, mort al cop d'estat perpetrat per Pinochet l'11 de setembre de 1973, enguany fa cinquanta anys. Diana Pey va haver d'exiliar-se novament, aquesta vegada als Estats Units, morint a Miami el 1988 a 65 anys.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.