Tinc a les mans el nou llibre del Rogeli Pedró, "Antics oficis i feines a Sant Cugat", una evocació a la infantesa per la gent de la meva generació. Un treball molt ben documentat, plantejat i presentat. Un llibre de fàcil i agradable lectura que recomano a tots els que vulguin conèixer amb més profunditat aquell poble que ara els acull.
Sempre em van admirar aquelles muntanyes de llenya tapades amb terra que ens trobàvem per Collserola, una espècie de pallers amb pal però sense palla, que uns homes vigilaven atentament que no els hi fes flama i el seu córrer desesperat a tapar-ho ràpidament quan això passava. Eren els carboners.
Els carros i els carreters, l'alegria que tenia quan podia pujar al carro de Cal Borges amb el Domingo quan anava a repartir o com els nens robàvem garrofes de les bosses dels cavalls mentre estaven parats al carrer descarregant.
I la polseguera que feia en Bell quan venia a refer els matalassos de casa i la traça que tenia per fer voleiar la llana amb un bastó a cada mà. Al final havia de marxar perquè se'm posava una pols al coll que no podia ni respirar. I ell, tant panxo.
Però com tota obra que vol entrar en tant detall, sempre pot haver-hi alguna mancança, com per exemple en l'apartat dels ferrers i manyans, hi trobo a faltar al Josep Jové, que va realitzar l'estructura de ferro forjat de l'estendard de l'Orfeó Sant Cugat, al Pitu Farrés, soci fundador del Club Muntanyenc i que va tenir el seu taller en el local que avui és la seu del Club i que el taller del Joan Vidal de Rius i Taulet el va seguir el seu gendre Pere Bordas i després el net Joan.
Bona feina, Rogeli, felicitats!
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.