Aprenem a detectar hàbits bucals incorrectes entre els més petits

Coneixem la respiració nasal, la masticació, la parla i la deglució com a hàbits funcionals en els éssers humans. Però, també existeixen hàbits que no són funcionals, com els hàbits bucals incorrectes. Què sabem sobre ells?

Els hàbits incorrectes solen aparèixer de manera perllongada en el temps, provocant interferències en el desenvolupament del nen i alterant la fisiologia normal del seu organisme. Poden produir una alteració en el desenvolupament de les estructures facials, en les arcades dentaries i en l'oclusió mandibular. Els més habituals són:

• Succionar el polze i/o el xumet: Es recomana que la succió del xumet no sobrepassi els 18/24 mesos d'edat. A partir dels tres anys, aquests hàbits poden produir desviacions en el creixement normal de les dents i en la forma de la mandíbula. A més, els músculs al voltant de la boca perden força, afavorint la boca oberta en repòs. 


• Mantenir la boca oberta en repòs i respirar per aquesta: Normalment, quan la boca està tancada, la llengua es posiciona contra els alvèols, però hi ha vegades que quan la boca està oberta per falta de fermesa en els músculs, la llengua es col·loca en la part de sota la mandíbula. Aquest fet pot estimular la respiració oral. A més, molts nens mostren sovint obstruccions nasals, les quals també poden ocasionar una respiració oral, encara que l'obstrucció nasal sigui alguna cosa temporal el mal hàbit es pot mantenir. 


• Tenir una posició incorrecta de la llengua en repòs: La punta de la llengua ha d'estar en la part superior del paladar contra les arrugues palatines. Parlem de mal hàbit quan està posicionada en el mitjà o sota la cavitat bucal.


• Mals hàbits labials: Es tràfic de nens que succionen el llavi i passen la llengua per aquests contínuament. Són freqüents en persones que respiren per la boca.

• Mals hàbits en mastegar: La masticació ha de ser bilateral, mastegar per tots dos costats simultàniament. Si és unilateral pot contribuir a un desequilibri dels músculs al voltant de la boca.

• Mossegar-se les ungles: En mossegar les ungles, la mandíbula es llisca cap a davant i es provoca massa tensió en aquesta.

Tot nen major de tres anys que persisteix amb un hàbit lesiu, ha de visitar un odontòleg/odontopediatra/logopeda que informi a la família sobre les conseqüències de l'hàbit al més aviat possible i pugui realitzar un diagnòstic precoç sobre l'alteració, permetent una dentadura sana, harmònica, alineada i bonica.