Aquell dia ...
Diuen que aquell dia va començar a ploure des de primeres hores del matí, feia vent i començava un dia com un altre
Durant aquest mes de setembre han estat moltes les ciutats vallesanes que han recordat aquell dia amb la veu d’aquells que ho van viure. Molts han estat els que han recordat aquella riuada perquè van perdre algun familiar o conegut, o la casa o el lloc de treball. També molts han recordat com voluntàriament van donar un cop de mà a la catàstrofe que s’estava vivint al moment. Tots ells testimonis d’un moment històric i tràgic de la nostra comarca.
Segurament la planificació urbanística del moment va afavorir la pèrdua de més de 600 persones. Perquè barris sencers com l’Escardívol de Rubí van ser arrasats, encara que la dita popular que diu “a la vora del riu, no t’hi facis el niu” ja ho preveia. Actualment les coses han canviat, però això no vol dir que no pugui tornar a passar. A Sant Cugat són moltes les rieres i fluvials subterranis existents, i moltes són les cases que estan a prop o a sobre els mateixos. Suposo que hem après de la història i que a l’hora d’executar una obra es faran la prevenció i accions que calguin, perquè no oblidem que l’aigua sempre vol anar pel seu camí i la història es repeteix.
El temps va canviant i els experts ja diuen que el canvi climàtic pot fer que en un futur més o menys pròxim alguns fenòmens meteorològics siguin més extrems. Per això, considero que els urbanistes, els meteoròlegs o experts amb el canvi climàtic, i el canviï d’hàbits de la gent per la cura i protecció del medi ambient ajudin a ser conscients i a actuar. I també que els polítics no s’oblidin que la prevenció sempre és la via més avantatjosa i d’estalvi.
Més informació