Ahir estava veient una pel·lícula i em vaig quedar amb una frase: “Passi el que passi demà, haurem tingut l’avui”. Doncs això és exactament el que vaig pensar després de ballar aquest dissabte al mig de la plaça d'Octavià el tradicional Ball de Gitanes. Passi el que passi demà, jo ja les hauré ballat. I si algú encara no ho ha fet... a què espera?
No es tracta tan sols de participar d’una activitat festiva i passar-ho bé. Va molt més enllà. És fer possible la feina d’una comissió de gent que ha treballat amb il·lusió per poder conservar una tradició cultural; és conèixer millor l’entorn amb el qual vius; és implicar-te en un projecte per gaudir i fer gaudir als altres; és fer créixer, tant culturalment com socialment, a tot un poble; és viure el moment!
Tot comença a les 10.30 hores quan, a quatre places de Sant Cugat, convoquen els diferents quadrants del ball acompanyats per les velles que fan que el recorregut cap a la plaça d'Octavià sigui tot un espectacle. Una primera parada a la plaça de Pep Ventura per esmorzar tots plegats i agafar forces per començar el ball. I finalment, a les 13 hores, tots a ballar.
La plaça a petar esperant veure a un grup de gent que contagia alegria, i aquest any no tan sols ho vaig veure sinó que ho vaig viure. Perquè la vida es tracta d’això: de viure les coses per sentir-les.
Un cop més, gràcies Comissió de Carnaval per fer possible que tots el que vulguem puguem gaudir del que vosaltres ja heu gaudit durant molts anys i heu volgut compartir.
Us deixo amb una de les frases que la Comissió de Carnaval feia arribar a tots els participants per informar en tot moment de com i que s’havia de fer perquè el ball fos tot un èxit:
"Ja hi som! Demà és el gran dia! Volem que us poseu ben gitanos i gitanes, sortiu al carrer amb les castanyoles i feu tremolar la plaça amb el Ball de Gitanes!"