Fa poc, un mestre de ioga em comentava la necessitat de desconnectar la ment i ser conscients de "l'aquí" i "l'ara", per evitar la contínua angoixa pel futur. I em va posar com a exemple el seu gat, dient que els tant els gossos com els gats no són conscients del futur, només viuen en el present. No intenten mostrar "com són", senzillament "són". Això em va fer pensar en una coneguda frase d'Eckhart Tolle, autor de "El poder de l'ara", que va dir; "He tingut molts mestres Zen, tots ells han sigut gats".
Quantes vegades hem arribat estressats de la feina, o després d'assistir a alguna reunió social on hem intentat donar el millor de nosaltres per tractar d'impressionar a gent que al seu torn tracten de fer el mateix. Quantes vegades hem tingut nits sense dormir a causa de l'ansietat per problemes que al final han tingut solució. I quantes vegades, en aquestes situacions, ens hem quedat mirant els nostres gats i gossos dient que afortunats són de no patir el mateix. I de sobte, amb aquest pensament alliberador, hem detingut la roda incessant del nostre cap i ens hem adonat que som nosaltres mateixos els que ens creem les nostres angoixes i que, moltes vegades, no hi ha res més relaxant que compartir una estona amb els nostres amics de quatre potes. I és en aquest moment quan ens ensenyen, de manera més juganera els gossos, i de manera més reflexiva els gats, que en el fons no som sinó esclaus de les nostres pors. Unes pors que ens impedeixen gaudir, com ells, d'una manera de viure basada en "l'aquí" i "l'ara".
I ara us deixo, em toca teràpia de desconnexió amb el meu gat i la meva gossa.