Ara toca #pactefiscal
La setmana passada el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta del Pacte Fiscal per negociar-lo amb Madrid abans del 2014. Patriotes, hem fet història
No era d’esperar que el PP s’abstingués, fins i tot podria ser un bon senyal. Però és lamentable, trist o decebedor, el paper que ha adquirit el PSC. Amb la mort de Peces-Barba va reaparèixer la senyora Chacón recordant la grandesa de la marca “Espanya” i la nostra petita esperança d’aquell PSC catalanista s’esvaeix com els vots de Tura i de Geli; i nosaltres crèiem que era el darrer reducte catalanista dels socialistes, què innocents que som! Es tracta d’un PSC, com va dir en Duran, que navega sense rumb i sense capità i que evoca a Maragall a arraconar-se o perdre’s com ho ha fet un PSC a la deriva. I em pregunto, on està Navarro? Ningú ho sap. Pel que fa a Solidaritat, prefereixen rebentar-ho tot perquè els hi sembla poc però vulguin o no, es queden amb la foto de Ciutadans.
Confio en que no ens passarà com va passar amb l’Estatut. El procés històric i al que ens hem vist abocats i agreujats amb una crisi asfixiant ens porta a blindar una proposta de pacte fiscal que no admet esmenes. Gràcies Ministre Montoro, ets una fàbrica d’independentisme, Espanya ens avisa que la proposta no tindrà futur i el primer pas és la gran sorpresa de l’augment dels peatges de l’Estat a Catalunya. Perfecte, voldrem un referèndum.
Ara toca, més que mai la hisenda pròpia. I el següent pas, la llibertat.
Segueix @anna_farre a twitter