Arriba la primavera

L’Andrew és un jardiner escocès que viu a la Floresta. No el conec personalment, però m’ha deixat un fullet petitet de propaganda (ara podria fer l’acudit fàcil que els escocesos són garrepes, com fan alguns quan parlen dels catalans). “La meva tasca”, diu, “és preparar el seu jardí per fer lluir la resplendor de la primavera”. Però després d’algunes notes diverses, la cosa que més m’ha arribat a l’ànima és quan assegura: “Intervencions eficaces i lògiques”.

Llegir això i pensar en els polítics ha estat immediat. Intervencions eficaces i lògiques! Algú pot oferir més i, també, algú pot esperar menys si ens cenyim a la suposada professionalitat dels jardiners i dels polítics. "Un moment!", penso; des de la redacció del TOT sempre demanen que escrivim d’aspectes i assumptes locals. L’Andrew viu a la Floresta però si parles de política, cal que sigui d’aquí. O no? A veure, no parlem ara sempre de “glocal”, o sigui que el que és global també és local?

Parlo de local, que no deixa de ser global. A veure: segons l'Instituto Nacional de Estadística, la nostra ciutat és la tercera amb major renda neta mitjana per llar del Regne d’Espanya. Primer hi ha Pozuelo de Alarcón (70.298 €), després Majadahonda (56.164 €) i després Sant Cugat del Vallès. (52.881 €). També som la tercera en menor taxa d’aturats. Pozuelo de Alarcón (9%), Las Rozas de Madrid (10,2%) i Sant Cugat del Vallès (10,4%).

Això defineix una ciutat? Ja saben l’acudit, fàcil pels “monologuistes”, fauna perniciosa i que augmenta amb celeritat: quan es parla de la renda per càpita, o sigui la relació que hi ha entre el PIB (producte interior brut) i la seva quantitat d’habitants ens trobem amb una xifra (resultat d’una divisió) exacta matemàticament però que no es correspon amb la realitat perquè hi ha caps molts grans i cap més petits i, alguns, gairebé no tenen cap.

Però tornem a l’Andrew: intervencions eficaces i lògiques. Ara s’acaba d’obrir un procés participatiu a la ciutat, un procés que afecta els pressupostos que l’Ajuntament va aprovar el mes de desembre i que, deien, tenien un clar accent social. Es tracta de poder decidir inversions fins a 1 milió d’euros per any, és a dir 4 milions en tota la legislatura (2016-2019) a partir de propostes de diferents projectes dividits en grans, fins a 270.000 €, petits, fins 50.000 € i d’infància i joventut, fins a 5.000 €.

Ara el Consell de Ciutat confegirà el reglament, després es comunicarà públicament la forma de participar-hi, es tractaran les propostes rebudes dins del Consell i, si se segueix el calendari establert, el mes d’octubre es votarà per veure quines són les inversions escollides per posar-ho en marxa a principis de l’any 2017. És una decisió lògica i, la veritat, pot ser eficaç si es projecta, explica i promou tal com cal i si, finalment, la ciutadania decideix massivament amb el seu vot el que vol.

Arriba la primavera. Floreix una experiència: lògica?, eficaç? Som-hi!