Atacar un arbre

Cal ser molt brètol, salvatge, per atacar i malmetre un ser viu, del regne vegetal, que no ha fet res i que a més no es pot ni defensar. Ni els animals més assilvestrats, en plena Natura, es dediquen a fer actes d’aquest tipus, excepte quan necessiten un tronc, o unes fulles, per alguna altra cosa, com per exemple la protecció del cau on s’amaguen. Però entre els humans sí que hi ha qui fa actes vandàlics d’aquest estil.

Ve aquest comentari a compte d’una notícia recent que vaig llegir sobre un altre atac a l’emblemàtic Pi de les Tres Branques, a la comarca del Berguedà. Un acte que em va recordar el que va passar fa uns anys, a Sant Cugat, amb el Pi d’en Xandri, i que va provocar un esclat de solidaritat popular.

Es pot dir que el Pi de les Tres Branques és simbòlic. Cada any s’hi fa un aplec independentista al seu voltant. Les tres branques representen els Països Catalans. Molt bé. D’acord. Però això és motiu per serrar les branques d’una soca, ben malmesa, que no fa altra cosa que restar immòbil al mig d’un bosc?

Si algú no està d’acord amb el pensament dels ciutadans que s’apleguen un cop l’any al voltant de l’arbre (el vell, molt malmès, i el Pi jove, al costat) li recomano que es presenti a l’aplec i que argumenti amb paraules. M’imagino que això serà difícil. És més senzill l’atac covard contra l’arbre, amb nocturnitat i premeditació. I transportant serres mecàniques i altres instruments pesants.

Al Pi d’en Xandri els van atacar fa anys. També de nit. Seria per bretolada, per interessos immobiliaris, o vés a saber... Però encara recordo els centenars de santcugatencs de totes les edats que “peregrinàvem” cap a Sant Medir per retre un particular homenatge a l’arbre i a la Natura. Per cert, totes les televisions de l’estat i moltes estrangeres (CNN inclosa) van demanar imatges i informació sobre els fets.

El Pi de les Tres Branques torna a estar en fase de reparació. Com encara són visibles les fustes que apuntalen el Pi d’en Xandri. Aquests fets, afortunadament, desperten les consciències de la ciutadania envers la Natura. Podem reciclar les deixalles i no contaminar l’aigua. Podem participar en campanyes per salvar el planeta.

Però de vegades, una cosa tan simple com no agredir un arbre, una planta, sembla difícil d’assumir per qui té un cervell inferior en volum i en prestacions al d’un mosquit.