Autisme

El 2 d’abril va ser el Dia Mundial per la Conscienciació de l'Autisme. Dia en què més que mai es fa visible allò invisible la resta de l'any. És aquí on el paper reivindicador de les famílies afectades es fa imprescindible. Al dur dia a dia se li afegeix la lluita per reivindicar els drets dels nostres fills, per l'efectiva inclusió i normalització. La gent no s'imagina què dur pot arribar a ser el dia a dia. Coses “aparentment senzilles” d’expressar i/o comunicar com el tenir caca o pipi (si no el portés s’ho fa tot a sobre), la gana, la son, el fred, la calor, si està content, o trist, etc. És tremendament difícil, particularment impossible avui dia per l'Iker. O el fet de llepar tot el que li passa per davant, menjar-se tot el que troba per terra, moviments estereotipats diaris, llevar-se cada dia a les 4.30 hores del matí, etc.

Es pot passar tot un dia sencer, literalment, recitant una mateixa seqüència d’un vídeo de Youtube, del que és un gran fan, o d'una app, tanmateix, els SILENCIS pesen molt. Silencis per què no hi ha cap gest que permeti una mínima, minimíssima, possibilitar de tenir alguna cosa semblant a una conversa. Res de res, a aquesta fase no hi hem arribat i cap dels professionals sap dir-nos si algun dia arribarà aquest moment. No saber què ha fet a l'escola, si s'ha divertit, si s'ha barallat, si ha après alguna cosa, què li agrada, o que li desagrada, si prefereix iogurt de maduixa o de llimona, si li fa mal el cap, l’estómac o la cama, res de res en absolut. Això és al que em refereixo a silencis!!!

Però, per altra banda, quina habilitat per fer-se estimar per tothom tot i tenir una capacitat comunicativa pràcticament inexistent. Això sí que se'n diu ser un SUPERCAPACITAT!! O quan s'és capaç de memoritzar un vídeo del Youtube en temps rècord, o fer memòries fins a nivells avançadissims sense despentinar-se, o llegir (fent lectura global), etc. Quin tio!!!

Sí, el dia a dia és realment dur i ho serà sempre però tot això es veu recompensat en cada SOMRIURE que em regala (que són molts!!) i en cada cosa que aprèn, per minúscula que sigui.

Potser més d'un de nosaltres hauria de veure el món com el veuen ells, transparent, sense dobles interpretacions, sense malícia.... Potser així el món seria molt millor!!! Aquest camí pedregós el farem plegats, alguns dies ens costarà més, d’altres serem capaços de gaudir-ne del fantàstic paisatge que ens ofereixi però, el que segur farem, serà arribar al cim!!!

Gràcies Iker per ser com ets i per permetre'm gaudir cada dia de tu. T'estimo!!