Fa poc hem conegut la decisió de la direcció de Delphi de tancar la planta de producció de Sant Cugat. És una mala notícia. Una empresa que ha estat referent industrial de la nostra ciutat, des de la seva implantació al municipi l’any 1962, aleshores la Condiesel.
Sembla que sigui una sorpresa, però la veritat és que es veia a venir. Quan una unitat productiva passa de 1.200 treballadors (2011) a 540 (2013), ja es veu que el seu nivell de competitivitat i prioritat estratègica dins el seu grup empresarial està caient en picat. I el tancament, probablement, ja només era una qüestió de temps.
Fet l’anunci, tothom es mobilitza. Grans missatges de suport i esforços per part de tots els agents i administracions per tal de trobar solucions que, malauradament, ja no existeixen. Com massa cops passa en la relació entre administracions i empresa, el record de Sant Bàrbara es produeix quan comença a tronar.
L’acció empresarial ha de començar en el moment en què es detecta el problema (any 2011) i no quan les seves conseqüències ja no es poden aturar (2016). Ara tot és negociar a corre-cuita, intentar guanyar temps i resar perquè vingui algú a pal·liar els efectes d’un final, no per més anunciat menys dur.
Sant Cugat és una plaça d’oportunitat. N’estic convençut. La coincidència d’un entorn agradable -que ofereix una qualitat de vida alta a qui hi viu o hi treballa-, unes Universitats i Escoles de primera línia –per tant, potencial de treballadors amb alta qualificació-, la proximitat de Barcelona –sense ser Barcelona- i la presència d’algunes grans empreses, és un excel·lent punt de partida que cal treballar. Tan sols manquen el capital i la capacitat de tracció i, en conseqüència, d’atracció.
Extreure el màxim potencial empresarial del territori implica la preparació d’una Estratègia, d’un Pla. Un Pla fet des de la mentalitat empresarial. Implica viatjar per entendre l’evolució de referents a escala mundial (Boston –amb Harvard i l’MIT-, el Silicon Valley –amb Standford, Berkeley, etc.), implica fer contactes i establir aliances, implica donar-se a conèixer per aparèixer al mapa de les grans empreses mundials que s’expandeixen. Implica treballar molt i invertir una mica. És una tasca intensa y lenta, però implacable.
És una tasca que no s’està fent. I, segons tinc entès, que no està previst fer. Només així podrem aconseguir que empreses com Delphi no iniciïn el camí cap a la deslocalització i, per contra, potenciïn la seva presència en un entorn on el que compti no sigui la competitivitat en cost sinó la capacitat d’afegir valor.