A la plaça del Mas Roig de Valldoreix també han aparegut adhesius amb la bandera espanyola. I, com a Barcelona, té mala llet per partida doble. Una, pel contingut intimidatori que guarda el missatge i l'altre, perquè són adhesius ben enganxoses, difícils de treure. Prou que s'hi han gastat els diners els provocadors.
No li tinc gens d'estima a la bandera espanyola. Em porta mals records. Primer, perquè la duien els "grisos" que, porra en mà, ens perseguien en les manifestacions; i després perquè, a la mili, tot putejant-te, et deien que era la teva mare. Mentida podrida, de mare només en tinc una, la que em va parir. I si el meu pare andalús aixequés el cap, estaria d'acord amb mi. Perdona, pare, tu sempre vas dir que eres de Balaguer; però, amb un cognom així...
Igual que les denúncies pels llibres de text en català. M'ha sobtat igualment. M'he passat més de trenta anys ensenyant en català amb llibres catalans i resulta que ara venen uns saberuts a dir-me que estava en la il·legalitat. Amb els meus alumnes vam descobrir la història de Catalunya, les muntanyes, la vegetació, els costums i les rondalles catalanes.
Això és educar separatistes? O és conèixer i estimar el lloc on ets, on vius, la terra que t'acull? I què volíeu? Que els expliqués el Dos de Mayo, el Acázar de Toledo, la Reconquista, el Quijote?
No. M'hi nego. Ja ens van enganyar prou als de la meva generació. Una cosa és que la història busqui la veritat, intenti ser objectiva -que poques vegades ho aconsegueix- i l'altra que sigui una història tendenciosa.
I resulta que qui ho denuncia és un sindicat fantasma... Els tàvecs piquen i s'amaguen. No són gaire valents.