En la nostra societat s'està produint una important barreja de persones, cultures, maneres de fer… El qual en el meu cas té una valoració altament positiva, ja que ens fa més comprensius, oberts, savis i, a la vegada, ens reafirma en el nostre, en el que realment és nostre, no en les tradicions de tota la vida, és a dir, de fa poques dècades, a molt estirar.
Ser membre d’una societat plural fa que grans conceptes com la solidaritat, la igualtat, la fraternitat o l’amor siguin molt més que unes paraules destacades i ben sonants i molt menys del que haurien de mostrar i ser, però a la fi, siguin una manera d’encarar els fets i les persones de tu a tu, sense prejudicis.
Tanmateix, és un equilibri i, com tots, requereix energia per mantenir-lo estable, ja que les parts tracten de valorar les seves característiques, perquè els és més senzill, més confortable. Com sempre que en un procés en equilibri entra energia externa, aquest es trenca, generant-se'n automàticament un de nou, menys estable, ja que no depèn de les parts, sinó també d’aquesta font aliena, exògena.
Aquesta energia és, en molts casos en la nostra societat, el mercat. En qualsevol dels seus vessants: el comerç, el lleure, la cultura, els mitjans de comunicació...
Així ens trobem en aquestes dates amb les anomenades festes que en el nostre territori són fruit d’una tradició d’origen cristiana modificada i/o adaptada, en temps passats, a les normes i costums d’una societat laica, amb unes noves maneres de desenvolupar la tradició.
No plantejaré una comparació de maneres de fer i viure les festes, d’unes enfront d'altres, ja que sóc conscient de les meves limitacions intel·lectuals, tant pel que conec com pel que desconec, i també de les limitacions temporals, que fan que el que avui és bo, demà pot ésser-ho o no, amb tota una munió d’arguments que ho certifiquin.
Aquests dies en la premsa escrita i la televisada hem rebut un important nombre de notícies que, sense dubte, el seu origen es basa en la bona voluntat, però amb uns resultats que, si més no, poden ser comentats.
Així, s’han mostrat els nervis dels infants davant del tió, de Santa Claus i dels tres Reis Mags. Tantes figures màgiques porten regals als nostres infants? Segur que és bo? Com és que aquests éssers fantàsticament reals no es distribueixen entre tots els infants, fent inclús més cas als més desvalguts? No serà que el que realment és real és un desmesurat interès de mercat, on no es té en compte l’educació dels infants i les limitacions que la situació actual porta als gestors de les cartes, generant en ambdós casos angoixa pel que poden rebre i pel que no poden regalar? Tan important és incrementar el volum de negoci? Per què, per qui?
Veiem contínuament anuncis de colònies i perfums mostrats per persones de físic discutible que parlen amb paraules alienes... Quin ideal es vol mostrar amb aquesta publicitat? Pot ser que hem de millorar la nostra olor, que en el món tan sols hi ha joves ociosos, que les noies sempre mostren cuixa i els nois van amb esmòquing... Per què no es pensa en la població en general, en la que treballa moltes hores en feines importants però sense carisma, en la qual tan sols se surt quan es pot per responsabilitat i disponibilitat econòmica, en la qual es gaudeix de l’altre sense valorar edat o sexe? Potser perquè no és adient a la mentalitat del màrqueting? Quina llàstima.
Se sent a dir que en alguns llocs es transformen la figura dels tres Reis d’Orient, que és part d’una història i com a tal determinada per unes situacions socioculturals en el moment que es va produir, per la de Reis i Reines, apel·lant a la igualtat de gènere. Aquesta igualtat, totalment defensable i necessàriament aplicable per constituir una societat realment igualitària, mai igual, podria fer-se simplement seleccionant persones que desenvolupen la representació, sense tenir en compte el gènere i així, no hvaer-se que carregar la història. No serà que el desconeixement ens fa intrèpids?
Hi ha una història que sempre m’ha fascinat, la de Frankenstein. En ella, una persona, un científic, un mag o un llunàtic, tracta de generar un ser perfecte a partir de les millors parts d’altres... tenint com a resultat un monstre.
No estarem generant-ne un, a partir d’agafar sense volta ni solta, moltes i diverses tradicions amb un afany si més no discutible?