Les bicis eren per a l'estiu
Article d'opinió d'Espina parlant del tancament de Cicles Cardona
Ha tancat Can Cardona just quan fa molts anys començava l'època de més feina amb l'arribada dels estiuejants. Quan a mig mes de juny arribàvem a la "torre" (com li dèiem aleshores) el primer que fèiem era agafar la bici i anar fins al poble per fer-hi la posada a punt. Al mateix carrer Valldoreix, baixant de l'estació i a mà esquerra, hi havia un altre petit taller que es deia Poquet i que inclòs el fill participava en curses. No sé per què, el meu germà i jo mateix vam escollir la botiga d'en Cardona.
Jo el recordo com un home no massa alt, molt prim i amb un bigoti sota el nas molt característic. Ja fos una punxada, cosa bastant freqüent pels camins de terra que en aquell temps eren la majoria, o per canviar les pastilles de fre o per reparar una roda malmesa per una caiguda, també una cosa freqüent.
Encara tinc molt present el dia que després de dos estius demanant-li al meu pare vaig anar a Can Cardona per posar un canvi de marxes a la meva bici ja una mica atrotinada. En aquell temps els canvis eren de tres pinyons. El gran, el mitjà i el petit que podies maniobrar amb una palanca situada al quadre. No eren massa de fiar perquè canviar d'un pinyó a l'altre et podia costar que saltes la cadena i el cop a les parts sensibles o la caiguda eren inevitables. I cap a Can Cardona perquè et tensés bé el cable que dirigia els pinyons des de la palanca.
Com deia en Serrat "Temps eren temps" i encara sento una enyorança terrible per aquells que tota la nostra il·lusió era tenir una bici i fer excursions pels voltants. Mai podré oblidar ni la botiga ni aquell home prim amb bigoti que ens arreglava les bicis.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.