Bon viatge als botiflers que al seu poble no són fidels

Botifler: persona que col·labora amb els enemics de la seva terra. Podríem matisar que ho és també qui, per acció o omissió, actua com a enemic de la seva terra. I qui diu terra diu gent: sigui com sigui, vingui d'on vingui.

Aquest dissabte les santcugatenques, papereta en mà, podran escollir qui mereix ser el Botifler d'aquest any en el Referèndum que es celebrarà a la Xesca. Val a dir que serà complicat triar, Sant Cugat està plagat de persones que prioritzen els seus interessos pel damunt dels de les classes populars i seria trampós creure que n'hi ha algun que s'ho mereixés més que un altre.

El Bloc del 155, que han primat l'Espanya «una, grande y libre» per sobre dels desitjos d'autodeterminació del seu poble. El The Police, un local tan selecte i endreçat que deixa fora a tothom que no vagi ben vestit, sigui negre o porti un llaç groc. Els membres del PDeCAT: la Carmela Fortuny, per intentar treure festes organitzades per associacions per entregar-les «a l'Ajuntament», aquest any a una empresa privada; el Damià Calvet, nou fitxatge en el mercat d'hivern de la corrupció, salvat per una fiscal d'una investigació per prevaricació i malversació de fons públics amb els seus companys de viatge del PP, Xavier Garcia Albiol; i, la ja Botiflera perpètua, Mercè Conesa, reina de la capital del 3%.

Botifler: Que té les galtes molt grosses. Presumit, arrogant.

Perquè si alguna cosa queda clara, és que tots tenen molta cara i molt poca vergonya. Que hi ha uns quants privilegiats que viuen molt tranquils a costa del treball de les contribuents. Però que aquesta pau no durarà per sempre, a tot porc li arriba el seu Sant Martí.