Albert Artigas

Opinió

Botiflers, independentistes i malentesos

Els de l’Assemblea de Joves de Sant Cugat (AJSC) organitzem enguany la cinquena edició del 'Premi Botifler de l’Any' i, com ja ha succeït en edicions passades, la presentació dels nominats ha aixecat certa polseguera

El primer en reaccionar públicament a les nominacions va ser el membre del PP de Sant Cugat Ignacio Garriga qui qualificava els premis d’ “antidemocràtics i irrespectuosos” en el seu article del dia 1 de febrer en un mitjà de comunicació local. Dos dies després, el reconegut periodista i escriptor santcugatenc Víctor Alexandre criticava en un article al mateix mitjà la presència de Raül Grangé i Jordi Puigneró entre els nominats. Primer de tot i pel que fa l’article del senyor Garriga, he de dir que no penso invertir ni una sola línia en respondre les acusacions d’una persona que pertany a un partit que de democràtic i respectuós no en té ni mig pèl. Ara bé, trobo que les paraules de Víctor Alexandre mereixen, si més no, un breu comentari.

En la seva columna, Alexandre afirma haver-se sorprès en veure entre els nominats els dos regidors municipals. Segons diu, no entén “la relació entre els nominats i el premi”. Tot seguit, Alexandre dóna la seva opinió sobre les nominacions donant per fet que aquestes persones opten al premi per la contradicció de ser independentistes i pertànyer a CiU.

Doncs bé, en primer lloc he de dir que les raons per les quals hem escollit aquests dos candidats com a botiflers de l’any estan explicades al lloc web de l’AJSC. Com es pot llegir al mateix web, aquestes raons tenen poc a veure amb el que dóna per fet Víctor Alexandre. Concretament, Grangé és nominat per contradiccions polítiques concretes derivades del seu “canvi de cadira”; i Puigneró ho és per la vergonyosa implicació de l’empresa Indra en el pla estratègic Sant Cugat Smart City.

Dit això, crec que el veritable malentès rau en l’ús del terme botifler. De fet, admeto que en ocasions l’ús literal d’aquest apel·latiu no s’ajusta de manera exacta al veritable esperit amb què escollim els nominats. Per posar algun exemple, en l’edició passada vam atorgar el premi als mossos d’esquadra implicats en una trama de corrupció i el 2008 vam concedir-lo a l’exregidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Martorell, per la nefasta actuació de la policia local a les barraques de l’estiu anterior. En tot cas, Botifler de l’Any és el nom que vam decidir posar-li al nostre particular certamen quan el vam idear l’any 2007 i és el nom que hem cregut convenient mantenir malgrat ser conscients que sovint, els personatges o institucions nominades no ho són estrictament per la seva condició de botiflers.

Així doncs, podem discutir, si voleu, sobre la condició de botiflers dels nominats. Podem debatre també si la paraula botifler és la més adient per a un premi d’aquestes característiques. En cap cas, però, es pot considerar que l’AJSC estigui fiscalitzant els senyors Raül Grangé i Jordi Puigneró per ser o no independentistes o per pertànyer a una formació política o una altra. Simplement perquè aquest no és el motiu de la seva nominació.

Segueix @alarru a twitter