'Ca l'eruga, acampi qui puga!'
Darrerament hi ha una sèrie de paraules amb les que, encara que intentis evitar-les, t'hi topes de cara cada dos per tres. Retallades, ajustos, reforma, impostos, acomiadaments, queixes, vaga... Iep! Vaga? Aquesta és més nova! I en tenim data i tot des de ja fa dies!
No perquè no cregui amb la força que pot tenir una vaga general (ni molt menys!), simplement perquè, si surts al carrer, i li preguntes a la gent què farà el 29 de març, una de les respostes més repetides és “no em puc permetre el luxe de fer vaga”. I ara ves, i entén això.
Evidentment, i per defecte professional, la pregunta que va al darrera d'aquesta afirmació és: “i això?”, i aquí ja trobem una llista infinita de motius. El principal? Doncs que tens dret a vaga (faltaria més!), però la quantitat que això resta a la teva nòmina és molt més que considerable. I què passa? Doncs que si un pare o mare de família, amb una hipoteca que l'ofega, uns fills als quals els hi ha de pagar l'escola (i el menjar, la roba...), i li sumes que la parella està a l'atur (cosa que no és molt difícil trobar el cas actualment), ves i espera que faci vaga i hi pegui diners.
I perquè dic que beneficiarà als de més amunt? Doncs senzillament perquè, si el seguiment és més aviat justet, encara sortiran orgullosos dient que la gent d'aquest nostre país està satisfeta amb com van les coses. Evidentment, no faran aquesta segona lectura. I tot això, esperant que no hi hagi incidents amb piquets i altres... Llavors encara diran que els “salvatges” han tornat a fer acte de presència.
Vaja, que aquesta vaga, és un problema per tots. Per als que manen, perquè perden calers; per als treballadors, perquè si la segueixen, també en perden, i si no la segueixen, no podran demostrar la seva disconformitat en com van les coses. I per als qui creiem amb els drets que encara tenim, perquè sabem la lectura que se'n farà just el dia següent.
Sincerament. No crec que una vaga general d'un dia arregli res. Caldria ser molt més valent. I si el poble es planta, que es planti de veritat. Hi ha una frase que sempre m'ha fet molta gràcia, i és aquella de de perdidos, al río.
Només un canvi real de mentalitat podrà arreglar alguna cosa.
Segueix @CintaCC a twitter