'Caca culo pedo pis' o el que sé de Carnaval
Encara que per alguns pugui semblar que he celebrat el Carnaval tota la vida he de confessar que no és així
Uns anys més tard, quan l'Ajuntament va confiar a la antiga Coordinadora d'Entitats de cultura Popular la tasca de reinventar-se el Carnaval vaig tornar a topar-me amb aquesta festa que per a mi era prou estranya i tant poc local. La vam entomar amb ganes i valentia tot i que el marc organitzatiu no era el més pertinent. Un grup d'irreductibles i il·lusos, joves i malcasats vam seguir la tasca que dos anys desprès donava els seus primers fruits, va nàixer un nou Carnaval de Sant Cugat fruit de moooooooooooltes hores de reunions i trobades. Trobades fins hi tot amb experts del panorama festiu i antropològic català que ens van servir per definir allò que modestament crèiem aniria bé a Sant Cugat. Els criteris eren clars, redisseny i recuperació, l'un i l'altre no es poden deslligar d'un poble com el nostre on la recerca en aquest camp és més aviat escassa.
Va ser llavors, i ara fa deu anys, que el cuc carnavalesc em va mossegar amb força, em va enganxar l'esperit irreverent i festiu de la festa, la posada en escena, els valors de llibertat i trencament social. Penseu que hi ha pobles on fins hi tot s'escenifica la caiguda del govern municipal en mans del rei carnestoltes durant els dies que dura la festa, us ho imagineu aquí? A mi em costa sabent el poc esperit de burla-se d'un mateix que tenen els nostres governats, ens ha costat un munt arribar on som, han passat regidors i tècnics però lluitàvem per un projecte sòlid i, sobretot, recolzat per la bona rebuda per part dels que hi participen.
Cada any més balladors a les gitanes, més comparses, més públic al ball de nit, més comerços implicats, més activitats, més gent col·laborant... com diuen aquells “cada cop som més!” més que com jo coneixen tard o d'hora l'esperit de la festa transgressora i atrevida, divertida i respectuosa que trenca esquemes i ens posa a tots a lloc. Ens encanta criticar i sobretot que ens critiquin, tots tenim gràcia i sabem com i quan treure-la. Estic convençut que aquest any tornaré a “flipar” amb la gent que hi participa i que diumenge a la tarda, quan tot s'acabi i torni a casa serà aquella sensació al pit que cada any torna, aquell plaer de veure la gent gaudir, riure i passar-s'ho bé deixant tots el problemes de banda, aquella cosa que omple el pit i no té nom que es confon amb els litres d'alcohol però que no és com la resta de litres de l'any. Diumenge, serà diferent, com el títol d'aquest escrit.
Ens veiem pels carrers!
Segueix @quimpla a twitter
Més informació