Cal Castillo, punt i seguit
Que no passi com en tants casos que quan l’administració es posa a gestionar alguna cosa que funciona, acaba costant molt més cara i és més ineficient.
El 30 d'octubre el TOT parlava del centre zoològic de Cal Castillo ubicat a Sol i Aire, a Collserola. Com sabeu, aquest és un espai particular d’una família, en Josep i la seva esposa, que al llarg de més de vint anys han anat recollint animals perduts, abandonats o de gent que els cedia fins a tenir més de 70 exemplars entre els quals hi ha daines, conills, cabres, gallines, cavalls nans, el burro català, porcs vietnamites o emús.
Cal Castillo és un espai molt visitat per famílies amb nens petits, escoles i sobretot centres amb persones amb alguna discapcitat. Coincidirem, per tant, que tot i que se li ha fet massa gran. En Josep ha fet una molt bona feina tant social com educativa, ja que els nens i nenes han pogut conviure unes hores amb els animals que viuen lliures a la finca. Segons una enquesta feta per aquest mitjà de comunicació ara fa set o vuit mesos, el 80% de lectors opinaven que Cal Castillo s’ha de mantenir.
El Centre des de fa vuit mesos que està tancat per manca d’una sortida administrativa. A instàncies de la Generalitat, l’Ajuntament el va clausurar, condicionat a fer un seguit de millores i actuacions que el matrimoni ha fet. Però avui segueix tancat i els Castillo ja no poden esperar més, s’hi han deixat els estalvis i la pensió per mantenir tota aquesta colònia.
Fa temps que des de l’Ajuntament s’està buscant una sortida però tot és lent i aquesta és una patata calenta que l’administració té sobre la taula, no només la local. I en la solució hi haurien d’intervenir totes. Sembla que una granja escola o un centre de benestar animal, dirigit també a les facultats de veterinària, serien les solucions més viables, però el que es planteja vol dir un seguit d’inversions. Tot passa per quedar-se el centre o bé expropiar-lo: el propietari vol posar un seguit de condicions entre elles que els animals segueixin amb semi llibertat.
El que queda ara és veure quin paper hi tindria en un futur en Josep Castillo, ànima del centre i qui l’ha fet possible. Esperem que, d’una manera o altra, pugui seguir cuidant dels seus animals, és la seva vida. Seria bo trobar una solució on conflueixin la seguretat, les condicions sanitàries i administratives amb l’esperit del centre i del seu fundador, i que no passi com en tants casos que quan l’administració es posa a gestionar alguna cosa que funciona, acaba costant molt més cara i és més ineficient.