Cal esperar a que l'arbre creixi (I)
Joan Font va concloure la primera ponència que donava el tret de sortida el debat ciutadà sobre la Festa Major de Sant Cugat amb aquestes paraules -“Cal donar temps a l'arbre per créixer”
Doncs com us dic, tot just ens hi posem i fins ara moltes idees i molt trencament d'esquemes en algunes de les exposicions, trencament que potser haurem de plantejar-nos si el que volem realment és repensar la Festa Major, però, amb quines mesures la repensem? Sota quin prisma i quin model de ciutat ens replantegem la festa, és la mare dels ous de tot plegat. Ens han parlat de la festa al carrer com a contrapoder, com a expressió d'una comunitat rica i plural, com a eix vertebrador d'una vida social més enllà del quotidià...però ara vindrà la part bona, la gestió de la festa, les normatives, les coses serioses que regulen i condicionen el que s'hi pot i no s'hi pot fer.
Finalment seran els polítics els qui decideixin cap a on cau la balança dubto que siguem capaços de transmetre els valors de la festa, la seva excepcionalitat i el seu localisme per sobre del descans i el respecte als veïns. Personalment crec que no hi ha un únic model de Festa, que dins la festa hi ha moltes festes, tantes com individus la conformin i per tant dubto que siguem capaços d'encabir-hi totes les necessitats i, permeteu-me l'atreviment però em penso que ja sabem qui en sortirà perjudicat.
Segueix @quimpla a twitter
Més informació