Cal Gerrer: viatge a unes arrels santcugatenques

A en Frederic Cabanas i la Núria Nualart no els van faltar ofertes per al casalot de la plaça d’Octavià. Però es van estavellar totes contra la roca granítica d’un romàntic enamorat de les arrels familiars, del seu poble... i de la seva muller Núria, màxim puntal seu en la ingent tasca de rehabilitar i recuperar Cal Gerrer. I malgrat unes obres interminables i la crisi entremig, ho han fet amb una cura i detallisme admirables.

L’enorme casa, edificada el 1853 per Pere Arpí Savalls, acollia al darrere —avui desaparegut— la fàbrica amb el forn, un obrador amb el cavall, estris del camp i una cort de porcs. També hi encabia les sales amb basses per al fang, el color i vernissos, i el celler amb bótes de vi. Els habitatges eren al davant —el que avui veiem—, amb dos grans bolets a banda i banda del portal i la gran façana-mostrari. L’ornamentació ceràmica de la Terrisseria Arpí encara ara llueix al centre urbà i a tota la comarca.

El darrer terrisser —en Peret Gerrer: pintoresc i extravagant— havia estatjat molts hostes, sovint en condicions precàries. Des de treballadors de les obres del ferrocarril, fins al cònsol del Caire. Arran d’una visita d’Alfons XIII al Monestir, es diu que el rei va fer ús solemne dels lavabos de Cal Gerrer, d’aleshores ençà el “lavabo reial”.

Avui, la visita a la Fundació Cabanas és un deliciós viatge en el temps, ple de sensibilitat, amb diferents generacions dels Cabanas: fotògrafs, pintors i artistes. La panoràmica des de dalt és fascinant: el Monestir i la ciutat al seu voltant, Collserola, el Vallès, el Montseny...

Exposicions, cicles de xerrades, conferències, projeccions i recitals el fan un centre cultural viu... que té un valor afegit, una col·lecció de ressò internacional: l’arxiu Marilyn Monroe, tresor de mitòmans i cinèfils.

Tant de bo moltes poblacions gaudissin de veïns com en Frederic i la Núria. Agraïm-los l’esforç i visitem aquesta meravella que ells han salvat i recreat per a la memòria i gaudi de Sant Cugat.