Fora de camp

Aquesta setmana a la meva feina s'oferien hores extres. A mi, per mala sort (ja que estava disposat a fer-les), no me les han ofert. Malauradament ni aquesta vegada ni en setmanes anteriors la meva cap m'ha ofert aquesta possibilitat.

Això, evidentment, no em deixa indiferent: em genera desconfiança en mi mateix i en ella. No seria igual si, en comptes de fer-me sempre bona cara, m'expliqués què és el que li impedeix oferir-me'n? I més sabent que m'hi he creuat abans que hi hagués ningú escollit per fer-les. A vegades no em preocupa tant el que fem com el que deixem de fer, el que s'anomena "fora de camp": està molt bé contemplar els detalls d'una imatge, però serem més crítics si pensem què se n'ha deixat fora i per què.

De la mateixa manera, a la PAS ens sorprenem de trobar persones que no veuen més enllà de si mateixes, fent de la resta del món el seu 'fora de camp'. És el cas, per exemple, de les situacions que ens trobem en rescats. Quan rebem una trucada o missatge per rescatar un animal (posem per cas un gat sobre un arbre), mentre estem en acció ens trobem gent que surt amb el gos, lluny de voler fer mal però igual de lluny d'ajudar, que ens responen amb un "tranquils, no farà res". El problema de la situació no és que el gos pugui fer mal o no, posem la mà al foc que és així. L'error està en no veure més enllà de l'animal a qui acompanyem i, si bé és cert que no li faria res, l'animal sobre la branca pot ser poruc o nerviós, espantar-se i així impedir el rescat en cas que l'animal fugi.

Per això, fora bo ajudar activament, intentant entendre allò que fins ara formava part del seu fora de camp.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.