Emoció, quina paraula tan bonica i complexa alhora!! L'emoció és un impuls que ens empeny a viure, a sentir, a aprendre tot allò que ens envolta, tot allò que ens motiva, que ens interessa. Cada persona, cada nen i nena de la nostra aula aprèn d'una manera diferent, per diferents camins, amb diferents interessos, amb diferent intensitat, amb resultats diversos i conclusions molt variades entre si. Cada nen és un món, i per tant cada nen construeix el seu propi món a partir de la manera com rep, percep, analitza i assimila tot allò que té al voltant. Per tant no cal anar més enllà per a descobrir que cada nen té uns interessos propis, i que poques vegades trobarem 25 infants interessats en el mateix. Per altra banda, la neurociència ens diu, cap aprenentatge sense emoció, si no sento un impuls intern per copsar allò que em proposen, no ho aprendré de manera significativa, i allò que he après no perdurarà en el temps ni serà la base de nous aprenentatges.
Per tant sabent, el que sabem, ara es complica força la nostra feina de mestres, com puc ser capaç d'emocionar a vint-i-cinc nens i nenes alhora?, i a sobre cal que recondueixi aquesta emoció cap a les programacions que m'exigeix el Departament d'Ensenyament!! Amb el fàcil que era fer una escola, avorrida, monòtona, repetitiva i frustrant, on tots els nens i nenes feien el que la mestra deia, quan ho deia, de la forma que ho deia, i fixeu-vos que dic feien no aprenien!! Mestres, se'ns ha girat feina,... benvinguda pedagogia activa!!