Quin encert! Quina oportunitat més ben aprofitada! El Centre d'Alt Rendiment esportiu de Sant Cugat passa a dir-se Josep Lluís Vilaseca, coincidint amb el 25 aniversari dels Jocs del 92.
Els homenatges cal fer-los en vida. I aquesta vegada s'ha fet així. Josep Lluís Vilaseca, gran i amb problemes de visió, va ser present en aquest acte. I va rebre les felicitacions de les autoritats polítiques de l'estat i de Catalunya. Però sobretot va rebre el suport de la gent de l'esport. De la seva gent.
Vilaseca va ser el primer responsable de l'esport a la Catalunya autonòmica de 1980. Va mantenir el seu lideratge esportiu fins als Jocs del 92 (va ser també vicepresident del Comitè Organitzador) i va aconseguir una nova xarxa d'instal·lacions esportives arreu del país i una pràctica independència de les federacions catalanes. Jo vaig tenir la sort de viure-ho de prop, ja que en vaig ser el seu cap de premsa.
Eren temps de malfiances entre el govern català i l'espanyol (més o menys com ara, aquí no han variat gaire les coses) i també entre les diverses institucions catalanes de diferent color polític (Generalitat i Ajuntament de Barcelona) però Vilaseca ho va apaivagar tot fins a fer possible una perfecta organització olímpica a Catalunya. I va pactar amb el govern espanyol, amb Joan Antoni Samaranch i amb Pasqual Maragall.
La guinda, un dels grans èxits, va ser el CAR. Eren unes instal·lacions de la Mútua Metal·lúrgica, poc utilitzades, per la recuperació d'accidentats. Hi havia pocs malalts ...i al final es van adaptar les instal·lacions per fer un centre d'alt rendiment esportiu modèlic. Gràcies, Vilaseca.