Centenari del Sant Cugat Esport FC: un origen perico

Enguany se celebra el centenari del Sant Cugat Esport FC. 100 anys dedicats al futbol i a Sant Cugat. Una data així impressiona i cal sumar-se immediatament a la felicitació i als desitjos de continuïtat per molts anys més.

El cert és que les persones de la meva generació o anteriors hem de reconèixer la tasca realitzada pel Club. En aquells anys de la nostra infantesa, mancada de recursos i activitats, teníem poques opcions d'esplai i jugàvem a futbol al carrer, les places i al "Campo del Tio Malo" (on ara hi ha l'Ajuntament). Uns quants vàrem poder jugar en el Sant Cugat.

Va ser un moment especial quan amb en Pere Campmany vàrem entrar en l'equip juvenil la temporada 1966/67. Ell, molt millor jugador que jo, va seguir; en el meu cas, veient el poc futur que tenia en el tema, vaig optar per altres activitats esportives i socials que en aquell moment em van semblar més interessants. Però li agraeixo al Club que em va donar l'oportunitat de jugar a futbol i de tenir un bon entrenador, en Josep Alcalà.

També vaig ser seguidor i soci durant uns anys del primer equip. Era una manera d'entretenir els diumenges de cada quinze dies. Recordo vagament quant vàrem pujar a 3a Divisió amb un equip liderat per en Josep Baiges i també a l'any següent que va tornar a baixar amb tota la pena del món. Tinc molt present alguns jugadors, en Benet Creus bon centrecampista, en Paco Ruiz (Paquitón li dèiem) contundent defensa, en Julio Sánchez el nostre Charly Rexach, l'amic i veí Josep Sala, entre molts d'altres.

I ara, anem al tema del titular. És curiós que molta gent es pregunta perquè a Sant Cugat, entre la gent originària del poble hi ha tants pericos. El mateix JF Mota es fa la reflexió de com és que persones de marcada catalanitat i alguns d'ells independentistes, són de l'Espanyol i no del Barça. També es pregunta que com és que la primera Penya que hi ha a Sant Cugat és la de l'Espanyol creada l'any 1929. Tot té una explicació.

En aquest cas ens hem de remuntar a uns anys abans de la fundació oficial del Club. Els nois de l'època començaven a jugar a futbol. Volien crear un equip i competir, però necessitaven que algú els ensenyés a jugar. Varen anar a demanar ajut al Barça i els hi va negar. Varen anar a l'Espanyol i els pericos els hi van cedir algun jugador, un entrenador i inclús els hi van facilitar algun àrbitre per xiular els partits d'entrenament i que anessin aprenent tant el vessant tècnic-esportiu com la reglamentària alhora.

Per això tota aquesta gent, els fundadors i el seu entorn, en agraïment a l'Espanyol, són molt pericos, tradició que van transmetre als seus fills i aquests als seus néts...