Club Muntanyenc, ahir

Durant la meva infància, per a mi, el Club Muntanyenc Sant Cugat era la Marxa Infantil de regularitat i el moviment que es produïa a la seu de Cal Boter, a la plaça d'Octavià, en el món de l'art. Dels anys seixanta als vuitanta, essent ja adolescents inquiets per la cultura i l'art, la seu del Club Muntanyenc era a l'espai creatiu i de diàleg on mostràvem tot el que fèiem els aficionats artistes i professionals del poble. Eren anys en què les visites de l'alcalde Barnils, el poeta Gabriel Ferrater, el filòsof José M. Valverde eren constants per a visitar i comentar les exposicions. Així ho feien també d'altres destacats intel·lectuals del poble.

El mateix periodista Ramon Barnils visitava sovint l'espai i després publicava a la premsa nacional el què allà s'hi feia. El club va ser un esclat de modernitat i de suport a les Belles Arts. Quan va sorgir la primera edició de la Biennal d'Art Contemporani Català l'any 1977 a Sant Cugat, va ser la presidència del club que va decidir que s'exhibís a l'Església de Camprodon, durant l'estiu d'aquell any.

Ara que se celebra el vuitantè aniversari del Club Muntanyenc, trobo a faltar que no es recordi la modernitat que aquesta entitat va representar per a les arts visuals, durant més de tres dècades. Ja que va ser un gran estímul per a molts artistes i intel·lectuals i una obertura del poble a la modernitat, en els darrers anys del franquisme. Hi ha molta documentació fotogràfica de Carles Cabanas i de Joan Llamas, i de particulars que mostra la intensa activitat que els joves vàrem desenvolupar en aquella sala del club, a Cal Boter.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.